Nascut: l’any 826 a Harra, Mesopotamia

Mort: 18 de feb de 901 a Bagdad

Thabit ibn-Qurra fou el fundador de l’escola de traductors i al que de la tasca de traduir a l’àrab les obres d’Euclides, Arquímedes, Apol·loni i Eutoci.

Thabit juga un paper molt important preparant el camí per descobriments al camp de les matemàtiques tan importants com la extensió del concepte de nombre als nombres reals (positius), el càlcul integral, teoremes en trigonometria esfèrica, geometria analítica i geometria no euclidiana. En astronomia és un dels primers que reforma el sistema de Ptolomeu i en mecànica és el fundador de l’estàtica.

En teoria de nombres Thabit treballa en nombres amics. Recordem que, si S(n) denota la suma dels divisors de n llevat de n, dos nombres n, m és diuen amics si S(n)=m i S(m)=n. Thabit enuncia i demostra els resultat següent:

Per  ,siguin  i  . Si p_n-1, p_n, i q_n són nombres primers, aleshores a=2ⁿ p_n-1 p_n i b=2ⁿ q_n són nombres amic mentre S(a)>a i S(b)<b.

Thabit fou probablement el primer en descobrir el parell de nombres amics 17296, 18416 coneguda com parella d’Euler(o de Fermat). Encara que alguns autors atribueixen aquesta parella de nombres amics a al-Farisi (al-Farisi nota la impossibilitat de donar una solució entera a la equació !!)

Una altra aspecte important del treball de Thabit es el seu llibre sobre la composició de proporcions. En ell Thabit tracta amb operadors aritmètics aplicats a proporcions de quantitats geomètriques. Els grecs havien tractat amb quantitats geomètriques però mai treballaren amb elles de la mateixa manera que els nombres als quals hi podien ser aplicats les regles de la aritmètica .

Thabit generalitza, igual que va fer Papus, a un triangle qualsevol. Si dibuixam des de el vèrtex A del triangle ABC rectes AB’ i AC’ tals que els angles AB’B i AC’C siguin iguals a l’angle A aleshores:
 

Thabit No dona cap demostració d’aquest teorema encara que es pot demostrar com es veu a la figura generalitzant el diagrama del “molí de vent” que empra Euclides en la seva demostració del teorema de Pitàgores.

Treballa també en paràboles, la trisecció de l’angle i quadrats màgics. El seu treball en paràboles i paraboloides és un pas més perquè tengui lloc el descobriment del càlcul integral. De fet calcula efectivament la integral de .