Les traduccions: al-Kindi i els germans Banu Musa



El despertar cultural del poble àrab amb la fundació de la “Casa de la Saviesa”, va esdevenir després en un factor imprescindible per al posterior desenvolupament de la ciència. Els califes varen encoratjar als membres d’aquella acadèmia a traduir tots els textos científics possibles, la majoria del grec.

Les biblioteques privades també es varen estendre. La més important i codiciada va ser la d’al-Kindi, que a la seva mort va passar a mans dels germans Banu Musa, ela primers geòmetres àrabs.

La febre per traduir va ser considerable. Al-Hajjaj va ser el primer en fer una traducció dels Elements d’Euclides, encara que va haber una segona, realitzada per Thabit ibn Qurra. Altres obres varen ser, per exemple, L’Òptica, els Fenòmens, les Dades, i la Divisió de figures, d’Euclides; La mesura del cercle i Sobre l’esfera i el cilindre d’Arquimedes; totes les obres d’Apol·loni; l’Aritmètica de Diofant; i obres de Menelau, Pappus, Ptolomeu, i un llarg etcètera.
 
 


Una de les primeres traduccions del teorema de Pitàgores
 
 
 

Al- Kindi

Abu Ysuf Ya’qub ibn Ishaq ibn al-Sabbah al-Kindi, que va viure entre 801 a 873, és conegut com el “filòsof dels àrabs”, segurament per ser el primer. El seu coneixement de la ciència i filosofia grega era considerable. Va realitzar diversos estudis sobre l’obra d’Aristòtil, des d’un punt de vista neoplatònic. També va escriure obres sobre la numeració hindú. Va escriure sobre l’espai i el temps, assegurant que aquests són finits.

Són de molta importància tractats seus sobre òptica, que més tard serien utilitzats pels matemàtics europeus. Va desenvolupar una teoria sobre paral·leles.

Va revisar i dirigir moltes traduccions d’obres gregues a l’àrab. Va escriure molts comentaris sobre aquestes obres. La seva mort, provocada per motius religiosos, va ser deguda també pels germans Banu Musa, que moguts per l’objectiu d’obtenir la seva biblioteca, varen ser un dels causants de la persecució.

Els germans Banu Musa

Els tres germans, Jafar Muhammad ibn Musa ibn Shakir, Ahmad ibn Musa ibn Shakir i al-Hasan ibn Musa ibn Shakir, varen viure a la primera meitat del segle IX. Són pràcticament indistingibles un de l’altre, ja que feien juntament la majoria de treballs. Es varen dedicar principalment a la geometria, encara que Ahmad també es va interessar per la mecànica.

Els germans varen ser ajudats pel califa al-Mamun, que els hi va proporcionar una educació completa. Varen fer feina en la fundació de la Casa de la Saviesa. Com ja hem comentat abans varen tenir una forta rivalitat amb al-Kindi.

Les seves obres tracten sobre la mesura de l’esfera, la trisecció de l’angle, problemes de proporcions. Varen donar mètodes mecànics, amb moviment, per la trisecció de l’angle i per dibuixar el·lipses.

Varen fer moltes contribucions en el camp de l’astronomia. Els hi varen encarregar la feina de mesurar latituds, així com també varen fer observacions del Sol i la Lluna a Bagdad. Muhammad i Ahmad varen mesurar la llargada d’un any, obtenint 365 dies i 6 hores.

Ja hem comentat la seva obsessió per a aconseguir textos grecs. Aquests germans posseïen, fins i tot, un grup de traductors propi.