El dia nou de Brumari de l'any III, segons el calendari de la Revolució Francesa; devers dia trenta d'octubre de l'any 1794, segons el calendari gregorià, la Convenció va decretar, en nom del Comitè d'Instrucció Pública, la creació d'una escola a París, a la qual havien de ser cridats, des de tots els indrets de la República, ciutadans que «ja estiguin instruïts en les ciències útils, per aprendre, amb els professors més hàbils de totes les matèries, l'art d'ensenyar». Aquesta escola va rebre el nom d'École Normale Supérieure i entre els seus primers professors i alumnes figuren noms essencials per a la història de les matemàtiques com Lagrange, Laplace i Monge entre els professors, o Joseph Fourier, entre els alumnes. La creació de l'escola era una fita indispensable de cara a la realització d'un dels ideals de la Revolució Francesa com era una instrucció pública i de qualitat per a tothom. Havia estat un altre matemàtic, Condorcet, un dels principals inspiradors d'aquests ideals tot i que, malauradament, no va ser a temps de veure materialitzada aquesta fita essencial, ja que uns mesos abans havia mort en estranyes circumstàncies, possiblement assassinat per raons polítiques.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, fins el segle denou, als Països Catalans, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial. Tot i que el 1804 s'havia constituït una Junta Especial d'Exàmens, el nom i objectius de les escoles normals no varen arribar a Catalunya fins l'any 1834 i, no va ser fins poc després, el 1842, que es va crear a Palma la primera escola normal. Evidentment no és la meva intenció fer ara i aquí un repàs de l'apassionant història de la formació dels mestres ni dels interessantíssims moviments de renovació pedagògica que al llarg d'aquesta història s'han anant congriant i deixant la seva empremta, però sí voldria fer palès el protagonisme dels matemàtics dels temps de la Revolució Francesa en la creació d'un sistema d'ensenyament públic i de qualitat. Avui, igual que en aquells temps, hem d'afrontar una onada d'innovació, tecnològica la d'avui; científica, la d'aleshores. Els prohoms científics de la Revolució Francesa varen tenir molt clar que les seves troballes havien d'estar a l'abast de tothom i aquest objectiu només es podia assolir amb una instrucció generalitzada accessible a totes les capes socials i adaptada als nous coneixements que ells mateixos, i molts d'altres científics, anaven generant. Sense cap classe de dubtes, el principal repte que cal encarar per tal d'assolir plenament tots els beneficis de la societat de la informació i del coneixement, nom genèric per a l'onada d'innovació actual, rau justament en donar a tota la població, especialment als més joves, la formació bàsica necessària per viure plenament en aquesta societat. Pel que fa a l'ensenyament de les matemàtiques, una de les principals claus per entendre i desenvolupar aquesta innovació, d'acord amb les estadístiques més acurades, les elevades taxes de fracàs escolar constitueixen un indicador més que preocupant sobre la capacitat de l'actual sistema d'ensenyament per a l'execució dels seus objectius bàsics.

Just en aquest punt escau esmentar un altre paral·lelisme, el que fa referència a l'habilitació gremial i posterior creació de la Junta Especial d'Exàmens. Devers l'any 1978, el sistema educatiu va haver de donar resposta al repte que suposava la introducció de la nostra llengua en els currículums escolars. Com és ben sabut, la resposta va venir de la mà de la Junta Avaluadora i dels cursos de reciclatge de català. Tot i que està molt clar que les raons del fracàs escolar, tant en matemàtiques com en la resta de disciplines, no s'han de buscar en dèficits, reals o possibles, de formació dels mestres, no sembla gens agosarat pensar en un reciclatge científic (i tecnològic) adreçat als mestres que els permeti adaptar la seva tasca docent a les necessitats actuals. D'aquesta manera el col·lectiu d'ensenyants podria disposar de més eines per reconstruir un edifici que, avui per avui, mostra signes més que evidents de ruïna total. Ningú no és culpable d'haver nascut abans d'hora, com ningú no ho acaba de ser del tot d'uns plans d'estudis esbiaixats i gremialistes, però tothom és responsable de fer la seva feina ben feta, començant per aquells que tenen l'obligació de garantir una educació pública i de qualitat per tothom. I és que qualsevol esforç que es faci en aquesta direcció serà sempre insuficient. Els matemàtics de la Revolució Francesa ja ho sabien.