 |
Condorcet Mor el 29 de Març de 1794 a Bourg-la Reine ( prop de paris), França |
Marie Jean Antoine Nicolas de Caritat pren el seu titol de Marques de Condorcet de la ciutat de Condorcet a Dauphiné. Va ser educat a col·legis jesuites a Reims i a el Collège de Navarre a Paris. Desprès estudiar al Collège Mazarin a Paris.
Encara que va conservar el seu títol de marques sentia un profund rebuig per l’injustificat i es va dedicar a fer feina a favor de la reforma. Creient que la educació aconseguiria eliminar tot vici va defensar la educació publica i lliure.
El 1765 Condorcet Va publicar Essai sur le calcul intégral. Va ser elegit per la Académie des Sciencies el 1769. Durant aquest període va produir diversos treballs importants, incloent un el 1772 sobre calcul integral que va ser descrit per Lagrange com:
Ple de idees sublims i fructífers amb les que es podria proporcionar material per varis treballs.
Poc després de la publicació de el seu treball de 1772, Condorcet coneix Turgot, un economista francès que esdevindria un administrador sota les ordres de Lluís XV. Turgot es converteix Controlador General de Finances el 1774 baix les ordres de Lluís XVI i designà a Condorcet Inspector General de la Casa de la Moneda.
Turgot va ser acomiadat del seu lloc l’any 1776 i Condorcet va presentar la seva dimissió que va ser rebutjada i continuar ocupant el seu càrrec fins el 1791.
El 1777 Condorcet fou designat Secretari de la Académie des Sciences. Va ser aconsellat per Voltaire i d’Alembert per convertir-se amb expert en escriure necrològiques per tal de augmentar les seves possibilitats d’aconseguir el càrrec. Encara que va ser un bon consell va fer el rendiment matemàtic disminuís seriosament.
El seu treball més importat fou sobre probabilitat i la filosofia matemàtica. El seu tractat més importat fou Essai sur l’application de l’analyse aux probabilités des decisions rendues à la pluralité des voix (1785). Que és un treball extremament important per es desenvolupament de la teoria de la probabilitat.
Condorcet es conegut per la paradoxa de Condorcet que diu que es possible que una majoria prefereixi l’opció A sobre la opció B, una majoria prefereixi l’opció B sobre la opció C, i , a més, una majoria prefereixi l’opció C sobre la opció A.( Ja que, “una majoria prefereix” no es transitiva.)
Condorcet publicà Vie de M Turgot (1786) i Vie de Voltaire (1789). En aquestes biografies mostra que ell estava a favor de les teories econòmiques de Turgot i estava d’acord amb Voltaire en la seva oposició amb l’església. En el 1786 va treballar un altre cop en les seves idees per el calcul diferència i integral, donant un nou tractament dels infinitesimal. Així i tot el seu tractat mai fou publicat.
Quan la Revolució Francesa esclatà Condorcet abanderava la causa lliberal. Va ser elegit com el representant de paris a la Assemblea Legislativa i es convertí amb secretari de l’Assemblea. Va escriure plans per un sistema estatal d’educació que fou adoptat.
L’any 1792 Condorcet es convertir en un dels líders de la causa republicana. Es va agregar als Girondins moderats i va lluitar fortament en contra l’execució del rei.
Quan els Girondins perderen el poder i els Jacobins, un grup més radical liderat per Robespiere, l’agafaren, Condorcet lluitar en contra de la nova, i ràpidament escrita, constitució que va ser redactada per reemplaçar la que fou escrita principalment per ell. La qual cosa va mostrar una falta de sentit comú i va pagar per això quan es va emetre una ordre pel seu arrest.
Condorcet es va amagar i va escriure un treball molt interessant anomenat Esquisse d’un tableau historique des progès de l’esperit human (1795). El març de 1794 ell pnsa que la casa on ell estava amagat a Paris estava essent vigilada per els seus enemics i no es sentia segur. Va fugir de Paris i tres dies després va ser arrestat i empresonat el 27 de Març de 1794. Dos dies després va ser trobat mort a la seva cel·la i no es sap si va ser per causes naturals , va ser de causa natural o es va suïcidar.
