Que a Mallorca hem sobrepassat la densitat de trànsit motoritzat que seria prudent per conservar el nostre entorn natural, que la situació actual de saturació i volum de vehicles no és ni recomanable ni sostenible i, a més, és un risc per a la seguretat de vianants i de ciclistes.

Que l’estat espanyol té les ciutats més contaminades d’Europa, i que el tabac i els cotxes són causa important de congestió de pulmons, sobretot de la gent gran i dels nostres infants i joves.

Per això a més de les iniciatives per desincentivar l´ús i la tenència de vehicles motoritzats per al transport individual, es fa necessari que les persones que governen adoptin mesures per afavorir el transport en bicicleta, com a mitjà de transport més habitual en desplaçaments curts. Aquest mitjà, que té molts avantatges, rep una atenció insuficient de les autoritats; i de manera visible pel que fa a les infrastructures per a ciclistes.

El transport en cotxe particular és una de les principals causes de la degradació ambiental del planeta, per tant un ús abusiu -tal com ocorre a la nostra comunitat- és una actitud agressiva cap a la salut de les generacions futures, que també tenen dret a gaudir -com nosaltres- d’un aire net i un clima saludable.

Poca gent queda que no sàpiga que els cotxes particulars que es fan servir de forma abusiva són un mal que cal corregir per a protegir el medi ambient de la degradació i per solidaritat amb les generacions futures; la contaminació no s’acaba amb l’emissió de gasos i fums tòxics, hi hem d’afegir l’acústica amb els consegüents renous i vibracions, sense oblidar-nos de la brutor que els automòbils generen. El problema consisteix que ens omplim la boca de paraules a favor d’utilitzar més el transport públic i les bicicletes per anar a la feina, mentre la immensa majoria de la població pensa que particularment el problema no és seu i que són les altres persones les que s’han d’esforçar a canviar els hàbits de transport.

Tot està pensat per facilitar la mobilitat en cotxes particulars perquè és el que utilitza la majoria, sense aturar-nos a pensar que si aquest no és el transport més convenient tampoc ha de tenir més facilitats.

Les mesures que cal prendre a l’hora de serenar el trànsit així com de regular i gestionar l’ús racional del cotxe particular, han de procurar la disminució de la excessiva utilització. Això passa, entre altres mesures, per afavorir l’ús dels cotxes compartits en detriment dels cotxes que solament porten una persona, per exemple reservant les millors places d’aparcament dels centres públics per als cotxes compartits; i també per trobar criteris de justícia i de sensatesa quan es tracta de cedir espais públics al vehicle privat, quan aquell resulta escàs .

Podem observar com els serveis i centres públics -que són els que han de donar el primer exemple- destinen espais importants a l’aparcament dels cotxes particulars, i amb reserva per als vehicles de persones amb discapacitat.

Per tant, no estaria de més que a les persones que ens desplacem en bicicleta -sortejant les dificultats del trànsit, reduint el nombre de cotxes i per tant la contaminació per arribar a la feina o al centre escolar-, se’ns proporcionés un aparcament còmode i amb les condicions de seguretat necessàries; a més –per què no ?- d’incentius laborals per fer ús de la bici.

Heu comptat quantes oficines públiques a Ciutat disposen d’aparcament en condicions per a bicicletes? Bona ocasió per veure com es predica amb l’exemple, o no es fa.

D’una banda hi ha un consens important en què creixement no vol dir desenvolupament; que el desenvolupament sostenible és aquell que permet satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer-ne les seves; i que quan parlam de mobilitat es tracta de conjugar la sostenibilitat econòmica, la social i la medioambiental, amb la inclusió de la salut ambiental i personal.

I d’altra banda, també hi ha coincidència en el fet que anar en bicicleta per terreny planer és un exercici terapèutic recomanable –amb la natació i el passeig- per a guarir les inflamacions lleus de les articulacions i per al tractament de reumatismes i artrosis; i que ens convé incorporar aquests hàbits de salut a la nostra vida diària, així com altres de mobilitat adequada i de postures idònies.

Que l’exercici afavoreix i incrementa la mobilitat articular, enforteix la musculatura i millora la capacitat cardiopulmonar forma part d’una cultura cada vegada més estesa, que a més defensa els efectes favorables que té l’esport en en la millora tant física com mental de les persones.

L’exercici suau que no provoca dolor és molt beneficiós i muntar en bici és un dels millors exercicis que podem fer.

A la darrera convocatòria d’eleccions municipals, la coalició EU-Els Verds va presentar un mapa amb la proposta de xarxa de carrils-bici de 25 km per Palma. Com deien els candidats, " en llocs com Amsterdam, Copenhague, Frankfurt o Parma el vehicle de dues rodes suposa més d’un 20% dels desplaçaments urbans". I seguia dient: "el principal factor que incideix en el seu ús, no és el clima ni el relleu, sinó la quantitat i la qualitat de les infraestructures que afavoreixen els desplaçaments segurs: carrils segregats i aparcaments vigilats entre altres. És a dir: la seguretat .

I per si aquestes raons no són suficients afegirem la següent:

La bicicleta és un mitjà de transport urbà que no fa fums tòxics ni renou -no contamina-, ocupa un espai insignificant, i fins i tot qualcar-hi pot resultar divertit. A més i per rematar-ho, el fet de no gastar petroli no incita a les guerres per obtenir aquest combustible.

Farem esment d’alguns aspectes que mereixen la nostra atenció:

1r.- La iniciativa de Cort de facilitar la combinació de cotxe i bicicleta per a qui viu fora de Ciutat és lloable. Ara bé, el balanç d’aquesta inciativa al cap de dos mesos del prèstec de bicis en els aparcaments de cotxes és exitós en caps setmana i de bastants vehicles menys en dies laborables; i d’un mil·lenar de persones usuàries en dos mesos, el 77 % són residents.

L’objectiu municipal: potenciar l’ús del transport alternatiu.

Jutgeu vosaltres si estan en consonància els resultats de màxim ús en cap de setmana i per al lleure amb l’objectiu plantejat.

2n.- D’una banda, si teniu ocasió de fer una passejada per l’únic carril bici de què disposa la ciutat, observareu com són de dificultoses les condicions en alguns trams: trespol irregular amb sots, cotxes aparcats a sobre...

De l’altra, en la darrera normativa estatal del trànsit també es regula la circulació de bicicletes, que fins aleshores no estava regulat. Diu que "els i les ciclistes tendrem prioritat respecte dels vehicles a motor". A la pràctica el flux de cotxes ens arracona, i ens obliguen a circular ben devora els cotxes aparcats amb el risc que això ens suposa...

3r.- No té desperdici el llibre "Palma amb bicicleta" escrita per Joan Mas Quetglas i amb presentació de la batlessa de Palma. Per començar fa referència a l’Ordenança municipal de circulació, on diu que "les bicicletes han de circular pels carrils reservats a tal fi a la calçada o a les voreres, a les andanes i els passeigs" (sense comentaris)

On són aquests carrils ? Aquí teniu algunes pistes:

• El llibre consta de vuit rutes, set de les quals circulen majoritàriament per carrers i carreteres.
• Els aparcaments afavoreixen l’ús de determinat vehicle. Fixeu-vos també en la distribució dels aparcaments de bicis en superfície: hi trobam llocs cèntrics amb dotació, zones cèntriques i no tant sense quasi cap dotació, i zones perifèriques directament sense cap aparcament senyalitzat.
• Heu observat el disseny dels aparcaments de bicis? Són uns ferros en paral·lel, sovint per sota l’alçada del genoll i amb un magre espai entre les barres, i per rematar-ho sense cap senyalització visible a certa distància. No entrarem a valorar el dubtós encert d’aquest disseny, el cost d’uns equipaments que ben poc es fan servir, la distribució i la ubicació ben discutibles, etc. Ara bé, us convidam a observar com són de pràctics per fermar-hi les bicis i com de còmodes per a la persona que l’ha d’emprar.

Resulta un bon contrast –en negatiu, per variar- respecte de la consideració que té la bicicleta en algunes ciutats europees –i també en algunes petites i mitjanes ciutats catalanes i de l’estat espanyol- tot i que tenen un clima menys favorable que a ca nostra.

* Ara per primavera, més que a l’hivern, és ben fàcil topar-nos amb bicicletes que van amunt i avall per Ciutat; ja sia compartint espai amb els vehicles de quatre rodes, o fent-ho amb els de vianants (anant per les voreres, pels passos "zebra" i per carrers peatonals). Situacions que comporten un cert risc i perill per qui és més vulnerable.

Els i les ciclistes tenim, i hem de fer valdre, el nostre espai a les ciutats. Per això ens hem de fer respectar, i hem de donar prioritat a la gent que va a peu; també hem d’exigir a les autoritats que prenguin mesures en contra de la indisciplina, tant dels cotxes que envaeixen l’espai de vianants com de conductors que posen en perill la vida de qui va en bicicleta.

S’estan imposant conductes incíviques –amb la connivència de l’autoritat municipal- on es dona el missatge que el fet d’anar a peu els destorba.

* Treballar contra la congestió de l’automòbil també afavoreix el petit i mitjà comerç i dóna vida a la ciutat; estratègia que es veuria reforçada amb l’organització – qui li pertoqui- del transport públic de manera que uneixi la perifèria i eviti la saturació innecessària de circulació en el centre, car en l’actualitat el transport públic a Ciutat és bàsicament radial. Això acompanyat, entre altres mesures (qualitat del transport públic, grues per als cotxes en doble filera...), d’un carril bus exclusiu en els carrers amb més circulació.

* El Govern de les Illes Balears –del mateix partit polític de qui governa Ciutat- està duent a terme una xarxa cicloturística per Mallorca de 235 km, per facilitar la pràctica d’aquest esport als turistes. Sense fixar-nos-hi gaire veurem el desplegament i la inversió en indicadors de fusta i en panells d’informació de les rutes, i també les penoses condicions del paviment en no pocs trams del circuit.

Davant d’aquesta campanya d’imatge i pensada per a la gent que ens visita, ens demanam:

- la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu i per a la gent que vivim tot l’any aquí, amb quin espai compta a les nostres ciutats petites i grans?. b) - - quina inversió es fa en creació i manteniment d’infraestructures (carrils bici, carreteres i camins rurals, aparcaments en condicions) i quin esment en la reserva d’espais per aparcar?

Obres que costen moltíssims menys diners que les grans infrastructures viàries que s’estan fent a l’illa; i que tot i així no reben una atenció digna.

* Davant els centenars de persones que moriran en accident de trànsit, qualque responsabilitat haurien d’assumir i hem d’exigir als diversos responsables: des dels que legalitzen cotxes i motos amb capacitat per a superar els màxims de velocitat permesos per la llei, fins als que promouen vehicles que s’adrecen als joves, fomentant l’ús per a l’oci i la idea de prestigi social i de masculinitat.

En un món en què la força s’imposa per damunt de la justícia i els drets, la creativitat i la participació social en la presa de decisions formen part de l’ètica democràtica.

Participació a través d’organitzacions ciutadanes i representatives, i mitjançant una veritable comunicació i negociació d’interessos, amb què s’afavoriria el sentiment de pertinença i s’exercitaria la responsabilitat col·lectiva, al mateix temps que contribuiria a la vertebració social i incidiria en les decisions institucionals. La plasmació dels resultats en alternatives visibles i avaluables, podria resultar de gran interés per a reforçar els lligams col·lectius i enriquir llur identitat.

L’objectiu: una mobilitat més racional, ecològica, col.lectiva i pacificadora.

Montserrat Montagut - Antoni Cànaves
maig 2005