El vent no troba la clau per desfer l'harmonia dels troncs que sostenen els somnis verds del cel. Quan del cotxe voltejat de campana surt la dona malferida, l'home, atrapat en la ferralla, encara no ha aconseguit que els ulls vencin l'obstacle vescós que és la sang que li regalima del cap, i li és impossible de veure com s'encamina desorientada cap a la desaparició: tentines d'un final que és la fermesa del pi i la inconsistència de l'arena.