És l'autobús núm. 38. Des que hi ha entrat la dona núm. 5, que l'home núm. 2 no pot deixar de mirar-la; i ella, com cada dia, n'és ben conscient i no li sap gens de greu. A la sisena parada del recorregut s'obre la porta, i puja al vehicle un home de mirada ennuegada, un home tan desconegut que ho és fins i tot per a si mateix. L'autobús no ha fet encara cent metres quan un arbre centenari cau tot just al seu davant, i el conductor aconsegueix, amb una maniobra hàbil però violenta, d'evitar-hi la col·lisió. Ell somriu. Ella assaja el sospir, i es disculpa amb un dels homes per haver-se-li llançat a sobre, a causa de la sacsejada. Ell somriu. L'altre també.