Quan vaig entrar a la botiga, les cames em tremolaven i el cor em bategava tumultuosament.
-Tengui per cert que sóc un nàufrag del mar mort. Que pretenia el busseig, i que la sal me'l negà. Voldria una mica de terra negra per a mi i per a qui sigui la meva amant; lloc casualment vacant, per ocupar el qual és vostè la candidata ideal, si em permet que li sigui franc -vaig callar bruscament, en endevinar que m'interrompria.
-¿Franc? Un franctirador, és vostè. Ja el veia venir, ja. Doncs ha de saber que l'única cosa en venda aquí és la nostra línia de cosmètics.
-No m'ha entès, no m'ha entès -mormolava jo mentre sortia del local, pregonament avergonyit, abans de llegir per darrer cop el rètol de l'entrada, en el qual la marca esquer, Bellesa del Mar Mort, semblava escrita amb or i amb desdeny.