Xim era una persona captiva de les aparences, i per això quan, finalment, satisfeia la invitació que, des de la universitat on s’havia doctorat, el reclamava perquè fes un elogi de la brevetat, s’aixecà cerimoniosament de la cadira, mirà des de la tarima els centenars d’espectadors que omplien el paranimf i es limità a oferir-los un silenci ensordidor.