A la meva primera pel·lícula havia d'interpretar un bomber, així que vaig conviure durant dos mesos amb el grup del parc del carrer 43, per aprendre'n les maneres i els costums. Vaig visitar un internat especialitzat en la malaltia cada dia durant tres intensos mesos per al meu segon paper, el d'un autista que és testimoni d'un robatori i que és perseguit per la màfia. Per a la pel·lícula que em suposà el reconeixement internacional vaig embarcar-me mig any en un vaixell de pesca noruec. Tothom coincidí a afirmar que havia brodat el paper del capità. Al mateix llarg viatge havia de conèixer, a més, el danès August, l'home que em guià, inconscientment, a interpretar en el film següent un homosexual reprimit que porta una vida interior gens anodina. Llavors m'oferiren un paper d'assassí en sèrie, i aquí em teniu, tancat entre aquestes quatre parets, a l'espera del judici. Sovint em conhort pensant que ara estic d'allò més preparat per a protagonitzar un drama carcerari.