-Sobreviure a la nostàlgia, desertar del clam i desdir la renúncia, vet aquí l'obligació de l'Amic -callà de sobte, quan a l'horitzó l'illa descrivia la forma d'un desig. Llavors es tancà a la cabina, i no en sortí fins que havíem descobert que el port era el recer que havia de calmar, com un bàlsam inesperat i imprecís, les nostres ànsies. Ningú, però, sobre el moll no l'esperava; ningú al moll del deler no l'havia de rebre silenciosament i despert.