Torna a l'índex
 

 

S'han escrit tants cops des que ella morí, que fa ja temps que senten que no és ja pèrdua la pèrdua. Decideixen, aleshores, assaltar el dolor i refer el record. Exposar-se, sense protecció, al contacte.
Quan, finalment, s'han trobat, al costat de l'estació, no han gosat besar-se. Plovia, i sols no s'han tocat, abans que una discreta convulsió els digués l'inici:
-Tot aquest temps que he somiat, i tu eres en els meus somnis.
-Per mor de la pluja, que ens vam conèixer, i encara mai no hem compartit el recer.
-No és la desconfiança, ni la fractura; és només el temor que una absència tan notable s'oposi entre nosaltres.

 
 
Torna a l'´índex del lector híbrid    

Copyright© dels textos literaris: miquel bezares. És permesa la impressió en paper prèvia sol·licitud a l'autor i, en el seu cas, a la casa editora. Copyright© de la resta de textos: els autors.