Pensava el gladiol i el terra s’esberlava. Deia el gladiol i la terra desfeia del cel el color. Quan intentà definir, el darrer dia, l'última volta del seu jardí, una violenta tempesta de tardor, quan no era tardor, desolà el seu món, i se sentí, per primer cop, rigorosament despullat.
-El temps no em fou favorable -digué a la jove dependenta de la floristeria, que se'l mirava desficiosa des que s'havia adonat que l'home tenia les mans plenes de ferides, que li rajaven un vermell intens de pètal i de vent.