Torna a l'índex
 

 

A l’arc central del primer pont esperes,
a la vigília i al riu retut,
¿despertaran en tu totes les feres
que han ignorat, potser, el do rebut?
Volgueres l’aigua. Mil nusos desferes
per arribar aquí, el lloc on el cor
tem, sobretot, de les seves maneres
les que escriguin el més trist ressò.
Arribarà, penses, de fluvials
clarors vestides. Vas errat, però,
perquè Maria és ja aquí (puntuals,
ho afirmen els batecs, i el buit, del pit):
s’acosta a tu tan nua que els ullals
del teu desig contradiuen la nit.
Porta a les mans, ho veus, els mots fatals
que mai no li digueres. És escrit
el sord final, reconeixes la dalla
que no amaga el finestró somort.
S’apaguen els llums del pont. Ella calla
(és tan bella!), p’rò reclamen la mort
i l’Arno un cos. ¿És el teu, o el d’ella?
No ho sabràs fins que arribi al port,
el més vermell matí, l’última barca.

 
 
Torna a l'´índex del lector híbrid    

Copyright© dels textos literaris: miquel bezares. És permesa la impressió en paper prèvia sol·licitud a l'autor i, en el seu cas, a la casa editora. Copyright© de la resta de textos: els autors.