Sobre el mar hi havia el ple de la lluna que l'aigua somoguda per la brisa enteranyinava, una calma desigual que els llums d'alguns llaüts del calamar distreien.
-No hem après res -digueres només, d'esquena ja al mar. Mirares cap a la ribera, i foren els teus ulls un aiguamoll obscur, més obscur que cap horitzó.