Als carrers encesos la vella història es repeteix. La cacera ha començat, i els respectables pares de família volen sang.
L’estranger s’ha amagat al final d’un llarg carreró, sota una finestra. Tremola. Sent crits. No són crits, pensa, però són per a ell. S’alça i guaita, en silenci, cap a l’interior de la cambra. Somriu, per primer cop en aquest dia de pedres rabents, en destriar, entre els panteixos, els dos cossos acoblats sobre el jaç, nodrint-se de desig. No ho veu bé, enlluernat per la resplendor de la carn, però diria que un dels amants és negre.