|
-Imagini's, vostè, que el món, de sobte, s'atura. Que als
carrers la gent es paralitza, i que als milions de persones que podrien
veure'l, de cop i volta, se'ls glaça la mirada. ¿S'ho pot
imaginar? Doncs imagini's, llavors, que el món arranca de bell
nou i que vostè ja no hi és o, pitjor encara, que és
un home tan pagat de si mateix que no ha sabut adonar-se que fa temps
que va desapropiar-se de les coses que li evitaven de desaparèixer.
|