Els quatre nois, amb camisa blanca i ulls de fugida, s'han trobat al davant de l'església. Fa ja dies que la font no raja, i que l'alba té el color de la papallona. Un d'ells sap el dolor dels altres tres, que no han gosat encara dir-se'l, i el silenci li resulta cada dia més intolerable. Quan es decideix a parlar, però, ells es distreuen en el vol d'un ocell misteriós que descriu plàcidament l'aire del mar i de la deriva.