Més de mil cinc-cents anys esperà la flama la inoportuníssima visita del turista. Bufava un vent terral, el vidre que custodiava el foc sagrat es desféu en mil bocins, i mentre els guardians, esverats i colpits per les llàgrimes degradades que hauria de vessar el seu poble, corrien cap al caliu, l’imprudent visitant, encès, corregué cap als turons de la mort. No hi hagué una mirada per al vol dels corbs que es llançaven sobre l’estrany convulsionat; no hi hagué un espectador per a la seva deflagrada agonia. Hi havia ulls només per a una terrible extinció.