Hi haurà qui el recordi com un gran conversador. D'altres, hi pensaran com en un home excessiu. Tot ell era, de fet, una exageració. Estranya, doncs, que no la veiés venir, la tempesta de gel que l'obligà a recloure's, al costat d'alguns aperduats sense sostre, en una cova fonda que la badia dels peixos d'argent amagava. Quan ell i els seus desconeguts acompanyants sentiren el mar que rugia van creure que es tractava del final, però no fou fins que l'aigua callà que se saberen víctimes de l'ofec.