|
No existia, per a Coloma, el tedi del dia idèntic. La seva rutina,
en aparença tan ociosa, era trencada sempre, un moment o l'altre,
per alguna inesperada presència que, de la finestra estant, la
menava del somieig a la sacsada. Però el matí del primer
dimecres de primavera dos infants bessons havien d'invertir l'ordre del
seu univers quan, amb una pertorbadora i silenciosa precisió, fixaren
la seva quietud rere el vidre.
|