Vingué a veure'ns amb presses. S'assegué al nostre costat -haguérem de compartir-hi una petita tovallola de colors apagats que guanyava arena a l'arena- només cinc minuts, abans de tornar amb els companys amb qui havia arribat fins a la platja a bord d'un vehicle tan singular com el seu viatge:
-Continuarem pedalant cap al nostre somni -digué per acomiadar-se.
Nosaltres ens miràrem. Trobàvem en l'estupefacció un confort d'allò més incòmode.