Anava de casa en casa, i un dia la mare de dos bessons, els quals no pararen de bramar durant les demostracions, li oferí un càrrec d'alta responsabilitat en el seu cor i en les seves nits. Dubtava, ja al carrer i encara mig despullat, si el motiu de la seva fugida era el plor de les criatures a l'habitació contigua, o bé la mirada líquida de la dona abans d'exigir-li atencions desmesurades.