Susannes, que amb tots aquests elements de figures femenines, amor, fantasia i negrors m'ha recordat l'atmosfera d'un recull alhora romàntic, com del segle passat, i estrictament contemporani, o molt conscient d'una sèrie de connexions narratives que passen per la fantasia com a camí per endinsar-se pels voravius més misteriosos dels desitjos i les pors que ens habiten i som. I m'ha semblat -no ho he escrit encara?- el millor, el més madur llibre de narrativa del seu autor: molts dels elements que hi trobam, dels seus interessos essencials, els podem trobar arreu de l'obra de l'escriptor llucmajorer, en aquest cas, però, l'economia dels relats ha guanyat en fermesa i sobrietat, en rigor i fluïdesa, sense perdre ni mica de la seva capacitat de traslladar el color emocional, sí, el color dels sentiments i les sensacions que formen el clima, l'atmosfera que cada història respira: la capacitat de transmetre de quin dolor, de quina fascinació, de quin desig, i, sobretot, de quines fondes tendreses quasi amb pell de gallina parlam. O més breument: tractam d'una prosa d'alt nivell de sensualitat.