Un Fragment de Terminal B:

Ella es gira i li mostra un altre somrís que és impúdic i que és plàcid. Admirant el seu cos nu Rafel repara en una cadeneta que li penja del coll i que sosté, amb delicadesa entre els seus pits, una senzilla creu d’or. Ella s’acosta al llit, amb el paper encara a la mà, i s’agenolla al costat de Rafel, que la mira en silenci de bell nou excitat. S’adona que torna a tenir una erecció, i es regira sota la flassada intentant dissimular-la. Ella, tanmateix, se n’ha temut, i per acabar d’acomodar-se sobre el llit posa la mà lliure sobre una cuixa d’ell.
–¿Què és, aquest paper? –demana finalment Rafel, pensant que si estableixen una conversa potser aconseguirà de sufocar l’erecció.
–No ho sé. L’he trobat dins d’un calaix d’aquella tauleta –i assenyala un buronet preciós que hi ha al costat de la finestra. Després li dóna el paper a Rafel, que se’l mira pels dos costats.
Es tracta d’una nota manuscrita, potser de l’anterior client que ocupà la cambra. Rafel se sorprèn que estigui escrita en la seva llengua.

Una altra casualitat, pensa. En llegeix el contingut en veu alta:
“Pater referint-se a Winckelmann: en els fantàstics viatges cap al desconegut que hi havia en la seva ment sempre semblava que hi havia un sentit nostàlgic d’alguna cosa perduda que calia recuperar, més que el desig de descobrir alguna cosa nova”. Somiar per recordar. Recordar com tornar al si. Com tornar a l’origen. Deia també Pater que l’únic que valia la pena era l’experiència sensorial. No li interessava la vida després de la mort, sinó la comprensió de la vida: la fi no és el fruit de l’experiència, sinó l’experiència en si mateixa. Ens passem el temps pensant en una altra vida i no vivim aquesta.
Cristina s’ajeu de nou al costat de Rafel:
–¿Ja ha desaparegut? –demana mentre li recorre amb la mà, per sota de la flassada, el ventre en direcció a l’entrecuix.
–Tornarà aviat –respon ell amb frisança. Efectivament, dos segons de contacte entre la mà d’ella i el sexe letàrgic d’ell són prou perquè Rafel estigui en disposició de penetrar-la de bell nou.