Gravar, en la seva primera
accepció, és "traçar en una matèria dura figures o
lletres incises amb burí o cisell". D'aquesta classe, sense finalitat de
reproducció, en trobam mostres ja a la prehistòria, i més
endavant i fins avui, com a ornamentació d'armes i utensilis, i en
esteles, plaques i làpides commemoratives.
Trobam estris, igualment,
ja precursors de la impremta i per tant de l'estampa, com són uns rodets
amb imatges gravades en relleu que, a Asíria i Mesopotàmia,
més de 1000 anys a C, s'estampaven en fang, i, des de ben antic, tota
casta de segells per autenticar missatges i documents.
Altres formes
primitives són els teixits estampats amb trepes i blocs de fusta, cosa
que xinesos i àrabs ja feien molt abans que, aquests sistemes,
arribassin a Europa el segle XIII.
Centrant-nos a l'àmbit de
l'impremta i de les belles arts, el terme es refereix a la reproducció
d'imatges; des del seu ús inicialment utilitari i reproductiu fins a la
entitat autònoma del gravat com obra d'art. I la denominació de
gravat s'aplica tant a la matriu, suport en el qual se fa la imatge a
reproduir, com a l'estampa, que és el resultat de transferir la imatge
de la matriu a un suport, habitualment el paper.
També, per
extensió, se denominen com a gravats totes les estampes, encara que no
sempre i principalment en les dues centúries darreres, no tots el
sistemes emprin una matriu pròpiament tallada. |
|
Grabar, en su primera acepción, "es trazar en una
materia dura figuras o letras incisas con buril o cincel". De esta clase, sin
finalidad de reproducción, hallamos muestras ya en la prehistoria, y en
adelante y hasta hoy, como ornamento de armes y utensilios, y en estelas,
placas y lápidas conmemorativas.
Hallamos utensilios, igualmente, ya
precursores de la imprenta y por tanto de la estampa, como son unos rodillos
con imágenes grabadas en relieve que, en Asiria i Mesopotamia,
más de 1000 años a. C., se estampaban en barro, y, desde antiguo,
toda clase de sellos para autenticar mensajes y documentos.
Otras formas
primitivas son los tejidos estampados con plantillas y tacos de madera, cosa
que chinos y árabes ya hacían mucho antes de que estos sistemas
llegaran a Europa en el siglo XIII.
Centrándonos en el ámbito
de la imprenta y de las bellas artes, el término se refiere a la
reproducción de imágenes; desde su uso inicialmente utilitario y
reproductivo hasta la entidad autónoma del grabado como obra de arte. Y
la denominación de grabado se aplica tanto a la matriz, soporte en el
cual se hace la imagen a reproducir, como a la estampa, que es el resultado de
transferir la imagen de la matriz a un soporte, habitualmente el
papel.
También, por extensión, se denomina como grabados a
todas las estampas, aunque no siempre y principalmente en las dos centurias
últimas, no todos los sistemas utilicen una matriz propiamente tallada.
|
