|
 |
|
|
| |
A Europa, la primera manifestació del gravat
en el sentit que descrivim, se dóna després de la
introducció del paper i s'afavoreix amb la invenció dels
caràcters mòbils per Gutemberg. Abans, la fusta tallada amb
imatges, signes i lletres, adequadament tintada, havia servit per complementar
alguns manuscrits i s'havia usat per realitzar fulls volanders, naips,
calendaris i estampes devotes.
  Dels
còdexs il·lustrats a mà, únics i bellíssims
sense cap dubte, se passava a la multiplicació d'exemplars; i, si es
perdien les amples possibilitats il·luminatives de les miniatures,
s'augmentava considerablement la difusió, i, alhora, s'iniciava
l'evolució de la xilografia i els subsegüents procediments del
gravat.
|
|
| |
|
|
| |
Cronologia de
l'estampació |
|
| |
| |
|
|
| Abans de 900 |
|
Impresió, a Xina,
de teixits amb blocs de fusta.
Una
xilografia xinesa; l'estampa més antiga coneguda. |
| |
|
|
| 1100 a 1200 |
|
Introducció del
paper i de l'estampació de teixits amb blocs de fusta a
Europa. |
| |
|
|
| 1201 a 1300 |
|
Primer molí de
paper a Europa, a Fabriano, Itàlia. |
| |
|
|
| 1301 a
1400 |
|
Decoració
d'armadures a l'aiguafort.
Gutemberg
inventa els caràcters móvils de la impremta.
Primera fusta gravada coneguda a
Europa. |
| |
|
|
| 1401 a
1500 |
|
Primer llibre amb
xilografies de qualitat. Weltchronik, il·lustrat per M.
Wolgenut.
Primeres xilografies en color,
per Erhard Ratdolt.
Primers gravats en
buit a Alemanya.
La batalla dels homes nus, de
Pollaiuolo.
Los doce trabajos de Hércules
(1483), de Enrique de Villena.
Primers
gravats a punta seca, atribuïts al Mestre del Llibre de la
Casa.
Llibres d'Hores, aiguafort en
relleu, a França. |
| |
|
|
| 1501 a
1600 |
|
Primeres xilografies amb
efecte de clarobscur o camafeu.
La Vida de la Verge, de Durero.
Xilografia.
Sant Jeroni vora d'un
salze esmotchat, de Durero. Punta seca.
Primers aiguaforts d'Urs Graf.
Escuela de Fontainbleu.
Emblemas
(1531), Andrés Alciato.
La
dansa de la mort, de Holbein.
Lafréry realitza el primer catàleg de
gravats. |
| |
|
|
| 1601 a
1700 |
|
Benedetto Castiglione
descubreix la monotípia i el vernís tou,
i Ludwing von Siegen, la mezzotinta o gravat al
fum.
Van Dyck, fa una sèrie de
retrats a l'aiguafort.
Rembrandt innova
les tècniques del gravat i l'impulsa com a art creatiu
independent.
José de Ribera, Lo Spagnoletto, de 1620
a 1626 realitza la majoria dels seus gravats.
Primer tractat sobre la talla dolça i
l'aiguafort, en 1645, per Abraham Bose.
|
| |
|
|
| 1701 a
1800 |
|
Le Brun patenta el
procés de gravat a tres colors.
Les reproduccions en gravat d'obres de Watteau
popularitzen la reproducció econòmica d'obres
d'art.
Piranessi grava planxes majors
que les utilitzades fins aquell moment.
L'any 1774 es publica a La Haya un Quixot
il·lustrat en quatre toms petits. Es l'aparició del llibre de
butxaca, i amb aquesta idea l'editor Juan Jolís publica el 1755 a
Barcelona, també en quatre toms Vida y Hechos del Ingenioso Cavallero D.
Quixote de la Mancha, del qual, durant vint anys, imprimí milers
d'exemplars.
Devers 1750 William Wynn
inventa el procés de punteig i, en 1768, Leprince,
l'aiguatinta.
Thomas Bewich grava la
fusta a contrafibra amb burí.
Invenció de la litografia per Alois
Senefelder.
Los Caprichos
(1796-1799) de Goya, aiguafort i aiguatinta. |
| |
|
|
| 1801 a
1900 |
|
Delacroix i Gericault
utilitzen la litografia a França.
Primers gravats en acer per il·lustrar llibres
(1810).
Los Desastres de la Guerra (1810-1820.
Edició pòstuma en 1863), La tauromaquia (1814-1816),
Los Disparates (1819-1823), de Goya, aiguafort i
aiguatinta.
W. Blake fa els
gravats a contrafibra per a Les Pastorals de Virgili, de Thornton, i grava a
l'aiguafort El Llibre de Job.
Los
Toros de Burdeos, de Goya (1825). Litografia.
Se funda a París La Societé des
Aquafortistes, que regula l'exercici de la professió.
L'Escola de Barbizon fa rebrotar
l'aiguafort a França.
Arquitectura pintoresca, de T.S. Boy, una de les
primeres litorgrafies a color.
Viatges Pintorescs i Romàntics per
l'Antiga França (1820-1878). Litografia.
Marià Fortuny
Marsal (1838-1874). "Primer gravador catalá que entrà a les
carpetes dels grans colec·cionistes i en els gabinets d'estampes de
més categoria." (R.V.P.)
Daumier
utilitza la litografia en les seves sàtires populars.
Il·lustracions de Doré per a La
Bíblia, La Divina Comèdia,
....
En 1870 s'utilitza per primera
vegada el fotogravat manual.
En 1875
apareix l'acerat de les planxes de coure i desplaça les
d'acer.
Inici dels procediments
serigràfics. |
| |
|
|
| 1900 a ... |
|
"Die Brüke", fundat
per E.L. Kirchner en 1905, fa ressorgir la xilografia.
Ernst i Heartfiels empren per primera vegada
tècniques fotogràfiques amb finalitat
artísica.
Primeres realitzacions
en linòleogravat (1920) per Claude Fligt i els
futuristes.
Suite Vollard,
(1930-1937) de Picasso.
En 1940 se fan
les primeres serigrafies artístiques impreses a
mà.
Picasso, dóna una
forta embranzida a la litografia i fa del linòleogravat un art
sobresortint.
|
| |
|
|
|
|
| |
|
|
 |
|
|
| |
En Europa, la primera manifestación del grabado
en el sentido aquí descrito, se da después de la
introducción del papel y se favorece con la invención de los
caracteres móviles por Gutemberg. Antes, la madera tallada con
imágenes, signos y letras, adecuadamente entintada, había servido
para complementar algunos manuscritos y se había usado para realizar
hojas volanderas, naipes, calendarios y estampas devotas.
De los códices ilustrados a mano, únicos y
bellísimos sin duda alguna, se pasaba a la multiplicación de
ejemplares; y, si bien se perdían las amplias posibilidades iluminativas
de las miniaturas, se incrementaba considerablemente su difusión y, al
tiempo, se iniciaba la evolución de la xilografía y los
subsiguientes procedimientos del grabado.
|
|
| |
|
|
|
|
