Això era i no era un agrupament escolta d’Establiments que tenia moltes inquietuds. Un bon dia un grup de gent d’aquest agrupament va decidir crear, en base a l’experiència acumulada en anys d’estudi de diverses disciplines musicals, un conjunt de ska que aixecàs la veu en contra de les humiliacions patides pel poble d’Establiments durant segles a causa del feudalisme caciquil que durant tot aquest temps ha imperat al nostre poble. La forta personalitat de na Maria Ensenyat i la seva empenta fou imprescindible per a mantenir unit el grup durant els foscos anys de repressió en que molts dels seus components varen esser repetides vegades detinguts i, en alguns casos, torturats. La raó: la cruesa i la denúncia social que traspuaven les seves lletres. Els atestats de les detencions solien indicar que eren per tinença il·lícita d’estupefaents, però la veritat és que es devien al missatge antifeixista de les seves cançons.
La força de voluntat de na Maria fou vital per aconseguir una amnistia per als membres del grup, cosa que s’aconseguí gràcies a la influència de músics de renom internacional que se solidaritzaren amb el grup amb actes com el concert multitudinari de Gener de 82 que tengué lloc a Sencelles on encara ressonen les consignes d’Albert Pla: Recordau que estau a un país lliure, podeu fer el que volgueu, això sí, que no us vegin!. La tornada de l’exili de la flautista Mònica López i la conversió al budisme del percussionista Frederic Bibiloni feren canviar el rumb del grup i el dirigiren cap a sonoritats més experimentals i electròniques que feren que passàs a la història com un dels grups que revolucionà la música dels 90. La clau: les seves versions del Bolero de Valldemossa i de la Jota Mallorquina.
Després de l’èxit de vendes del seu enèsim disc: Myotragus, trenta anys el grup decidí deixar les gires mundials i només dedicar-se als concerts conceptuals unplugged a la seva estimada illa de Mallorca. Han passat ja els anys dels discs de platí, les festes salvatges i els excessos. Però encara ara són censurats i considerats polèmics, transgressos i camorristes. Després de la mort d’alguns dels seus components, els integrants que resten al grup són:
Maria Ensenyat “Chanquete” – Bandúrria
Mònica López “Chicana” - Flauta travessera
Frederic Bibiloni “Boira” – Percussions
Guillem Mir “Rythm” – Percussions adsicionals
Carme Lliteras “Fistro” – Percussions i veus
Víctor Homar “Pasti” – Veus
Neus Salvà “La Veu” – Veus
Marc Bibiloni “Vigi” – Guitarra
Pau Cabot “Grogues” – Guitarra
David Farràs “Txirri” – Guitarró
Margarida Moragues “Margot” – Flauta travessera
Rafa García “Patán” – Baix
Sílvia Mateu “Sanca” – Flauta dolça
Toni Mestre “Toni Moreno” – Violoncel