No Diguis Dois es forma a la primavera del 94 a partir de dos amics que anaven junts a l'institut d'Inca i que decidiren fer un grup de música. Una nit de marxa, d'aquelles marxes de quan tens 16 anys i tens hora de tornada, es posaren a beure juntament amb altres companys que també tenien afició per la música, i que també serien components del futur grup, la beguda que demanaren era un coctel explosiu de whisky, vodka, casalla, rom, gin... i un poc de menta per donar color, l'inventor d'aquell coctel era en Julià Frau (veu), el coctel s'anomenava "cotorrí" i les víctimes eren en Guillem Vicens (guitarra), en Pere Josep Coli (baix) i en Tomeu Dalià (guitarra). El lloc el bar Ca's Misser de Selva i després de brindar i encomanar les seves ànimes al dimoni, aquells joves decidiren cercar un nom per al grup que havien format. L'efecte de l'alcohol es notava a l'aire i les tonteries i les rialles no paraven de sentir-se, demanaven consell a la madona del bar, a la gent que hi havia, a tothom, i res, cap nom era prou bo per el que cercaven. De cop la madona del bar treu un paquet de cartes, les escampa per damunt la barra i els diu:
-Voleu un nom guapo pel grup?
-Si, però ha de ser original, no com tots els que corren...
-As de copes!!- diu la madona.- Aquest nom vos va com anell al dit.
-Ala, que dius, és molt lleig...
-Idò,... reis de copes, quatre de copes (perquè eren quatre)- mentre mirava les cartes, i cercava noms per al grup,...

Els joves estaven cansats de sentir noms que no els agradaven, i en Julià Frau bota i li diu a la Madona:- No diguis dois, tots aquests noms són molt orters...
Tots els amics quedaren mirant-se i sense dir res de cop diuen: No diguis dois, ja està i varen començar a riure i no es podien aturar,.... - si, si "no diguis dois" aquest és el nom que cercam...

Pasaven els mesos els assajos eren un desastre i al final tot va quedar en no res, tres components en Guillem Vicens, en Pere Josep Coli i en Tomeu Dalià, varen coincidir amb una al.lota d'Alaró que tocava la bateria, n'Ester Mas, a partir d'una amiga en comú, na Pilar Muntaner, i formaren un altre grup que es deia: Southside, i feien rock en Anglés, amb aquest grup feren concerts a pubs de Palma i a festes particulars.

Posteriorment en Tomeu Dalià va deixar el grup, cercava fer un altre tipus de música cantada en la seva llengua materna, ja que l'anglès no el motivava. Coneixia en Pere Campaner un jove de Llubí, que també tocava guitarra i jugava a futbol al mateix equip que ell, i es proposaren de fer un grup, en Pere coneixia un al.lot de Mancor de la vall, en Miquel Ángel Alba, conegut per "mameta", que també tocava la guitarra i ràpidament van començar a assajar tots tres. Cercaven un bateria, fins que en Pere va proposar-li a n'en Tià Llabrés, d'Inca, i varen començar a assajar com podien amb els mínim recursos, instruments deixats i en habitacions plenes de xismes.

El grup no tenia nom i en Tomeu va decidir rescatar el nom de "No Diguis Dois" de l'etapa passada, van començar a sonar, poc a poc agafaven soltura amb els instruments, en Pere que era guitarra va començar a tocar el baix i també cantava. Feien versions d'Ocults, Tots Sants, Sopa de Cabra, Ja t'ho diré... féren el primer concert a una festa particular per Sant Miquel, al setembre del 96, llavors venguren festes de quintos a Llubí, a festes patronals a Mancor de la Vall, a Sta Eugenia, Sencelles, etc

Un dels concerts més importants per al grup va ser a les festes de Son Carrió, feien de teloners de "Ja t'ho diré", no hi havia més grups teloners, i quan va començar el concert no hi havia ningú davant de l'escenari, tocaven pels tècnics, fins que la gent es va acostar i fins i tot va disfrutar. Varen engrescar-se molt amb la idea de que algú de tan enfora d'on éren ells pogués, sense mai haver-los escoltat, disfrutar amb la seva música.

Però pasaven els concerts, les festes patronals i les coses no anaven com ells volien, aspiraven a més, i les coses no funcionaven, en un dels assajos decidiren que en Pere no continuaria, i es quedaren tres components. S'incorporà una al.lota al grup, na Marilén Bauçà (baix i veu), que donàs la imatge, era un grup diferent, un reclam, i el grup va avançar, però no al ritme que ells esperaven, tenien molts de concerts, però les coses no anaven gaire com havien planificat, de cop en Miquel "mameta" decideix abandonar, i na Marilén coneixia un guitarrista d'un grup anterior en el qual havia estat, li proposà i aceptà, era en Toni Ferrer, conegut per haver tocat amb "Rompiendo Cuerdas" i altres grups i que en aquells moments tocava amb "Locus Versus". Això va donar una gran alenada d'aire al grup, aire fresc, experiència i la maduresa que faltava.

La rutina i la falta de ganes dugueren a na Marilén a abandonar, decideix abandonar després d'una bona temporada de sequera d'assajos i concerts, s'afronta la decisió amb resignació i es decideix tirar pel pret i tornar a aixecar el grup.

En Tomeu coneixia un company que estudiava magisteri musical amb ell i va proposar-li, i va aceptar, era en Ferran Pisà, va adaptar-se molt aviat tot i que tampoc no tocava el baix sinó la guitarra. La primera meta que es varen plantejar era consolidar el grup i un repertori decent amb temes propis i algunes versions, l'estil era rock, i a partir d'aquí funky, balades, etc...

També s'incorporà un amic d'en Toni Ferrer a la veu, en Fèlix Reverter, però el seu pas pel grup va durar poc més d'un mes, i només va participar en dos o tres concerts, no va acabar d'encaixar en la nova etapa.

La idea de gravar una maqueta feia anys que els rodava pel cap i van llançar-s'hi de cap, o feien aquest pas o el grup aniria en decadencia, feia falta que la gent els sentís i es varen decidir a gravar. El que en un principi anava per maqueta ha acabat essent el seu primer disc, perquè tenia prou qualitat sonora com per poder ser editat i al final ha estat així. Un disc de rock amb 11 temes 9 de propis i 2 que ens ha cedit un company del grup en Tòfol Villalonga. Bàsicamen rock , un poc de funky i alguna balada.

La formació actual és Toni Ferrer (guitarra i veu), Tià Llabrés (bateria), Ferran Pisà (baix) i Tomeu Dalia (veu i guitarra). Sovint tenim la col.laboració d'un bon amic nostre en Juanjo Tomás a la guitarra.