Volem un parc natural, clar que sí.

Per què un Parc?

El negoci del turisme convertí la costa en una autèntica mina d'or, amb la que tots, directa o indirectament, ens hem beneficiat econòmicament (alguns més que altres, això sí). Mentrestant l'interior ha patit i pateix un procés de pèrdua de rendibilitat econòmica i d'abandonament que el sumeix en una degradació accelerada.

En alguns casos s'ha tret el suc d'aquests espais naturals i rurals amb el negoci immobiliari, una activitat només rendible a curt termini i amb uns efectes indesitjables per a la conservació del patrimoni natural i etnològic. Afortunadament, els governants prenen mesures cada cop més serioses per limitar o prohibir el procés urbanitzador del camp, però aquestes mesures no basten, per què l'edificació no és l'únic problema.

El repte és, evidentment, com fer-ho per conservar ara i en el futur aquest llegat que la natura i els nostres avantpassats ens han fet arribar. No és empresa fàcil, ja que una solució com aquesta ha d'implicar una planificació, mitjans humans i materials, una actuació coordinada, la implicació de molts sectors diferents, ... La millor manera d'envestir un projecte és crear un marc que conjunti tots aquests elements. Per les experiències que hem pogut analitzar a molts altres indrets, consideram que la figura de Parc és la que millor pot fer la funció de marc coordinador pot esser la més adequada per aconseguir l'objectiu perseguit.

Quin model de Parc volem?

Hi ha tants models de parcs com parcs hi ha. Tots són vestits a mida, i no hi ha cap model estandaritzat aplicable indiscriminadament. El model de parc s'ha de dissenyar en funció de les característiques del lloc i, sobretot, en funció del que se pretengui per aquell espai en el futur.

A les Balears tenim alguns exemples de parcs (s'Albufera, Mondragó, sa Dragonera, Cabrera), tots ells diferents, però tots ells coincidents en un aspecte important: en el seu interior no s'hi desenvolupa ni s'ha desenvolupat en temps recents cap activitat econòmica de primer ordre. Tots ells són petits espais i poc productius.

Mirant a fora de les Illes existeixen, però, altres tipus de parcs: grans espais de milers d'hectàrees dins els quals se desenvolupa una important activitat econòmica en base a aprofitaments tradicionals (agricultura, ramaderia, artesania, etc.) o a noves activitats com el turisme. En aquests espais, conservació i activitat econòmica és un tot, ja que la primera se fonamenta en la sostenibilitat de la segona. Aquest és el model de parc que volem per al Llevant, un parc en que se potenciïn les activitats productives respectuoses que contribueixin al manteniment i millora del patrimoni natural i cultural.

Quina delimitació proposam?

Fonamentant-nos en el doble objectiu que hem assenyalat (conservar i potenciar les activitats econòmiques sostenibles), l'àmbit que suggerim estaria definit per les grans àrees ocupades per sistemes naturals (garrigues, alzinars, carritxars, penyals, zones humides, etc) i per les grans finques, que són les que en principi estan en millor disposició per incrementar sensiblement la seva activitat econòmica. Aquesta proposta coincideix, en gran part, amb les zones afectades per la Llei d'Espais Naturals (LEN).

Com hauria d'afectar els aprofitaments? No entenem el parc com a figura carregada de prohibicions. Només s'han de limitar les activitats alienes a l'ús tradicional d'aquestes zones i que puguin condicionar la conservació a llarg termini del patrimoni natural i cultural. Per això consideram que:

L'edificació només ha de ser possible a les zones menys valuoses, i per cobrir necessitats de les explotacions agrícoles. Consideram que no s'han de permetre noves edificacions residencials.

La caça, la recerca d'esclatassangs i caragols i altres aprofitaments similars poden ser perfectament compatibles amb la conservació si se practiquen de forma ordenada.

L'agricultura i la ramaderia tradicionals s'han de millorar i potenciar de forma important, prioritzant la qualitat per davant la quantitat.

L'ús públic (excursionisme, passeig, etc.) només s'ha de limitar en aquelles zones especialment sensibles o importants biològicament. Evidentment, no se pot permetre el pas de gent dins finques en que el propietari no ho vulgui.

 

I la propietat privada?

La propietat de les finques i la seva gestió ha de seguir en mans dels seus propietaris, com ha estat sempre. Els instruments de gestió del parc han de marcar certes limitacions, però sobre tot han de ser eines que ajudin els propietaris a conservar i a millorar l'estat de les finques.

L'administració ha de renunciar a aplicar el dret de tempteig i retracte, ja que aquesta és, en general, una eina poc apropiada (i sobre tot impopular) per a la compra de terrenys per a la conservació. Consideram que per adquirir finques el Govern ha d'arribar a acords negociats amb els propietaris.

Sobretot, un parc en el que se vol que els propietaris i pagesos siguin el motor fonamental, mai pot anar contra ells.

 

Com s'hauria de gestionar?

En el cas d'un gran parc com el que proposam, és evident que la participació social ha de ser un component fonamental en la seva gestió administrativa. Els col·lectius afectats han de tenir un paper important en els òrgans de decisió i de control, impulsant les línies de treball que més interessin per a convertir el parc en un instrument de conservació i millora de l'entorn i de la qualitat de vida dels habitants.

D'altra banda, és evident que la gestió productiva de les finques ha de seguir en mans dels qui la poden fer i l'han feta sempre: pagesos i propietaris.

 

Què pretenem des de la Plataforma Pro-Parc de Llevant?

Pretenim en primer lloc expressar la nostra concepció d'allò que voldríem que fos el Parc, ja que estam segurs que aquest model pot esser molt positiu per a la conservació dels magnífics valors naturals de la zona i per al progrés econòmic i social sostenible a llarg termini.

Igualment volem contrastar aquest model amb aquell model de Parc que esgrimeixen els detractors de la protecció (recordau les barbaritats que s'han escampat públicament). Estam segurs que un model de parc com el que presentam ha de comptar amb un ample suport dels ciutadans de la comarca.

Per acabar reclamam al Govern que presenti públicament el seu projecte de Parc, per tal que pugui existir un debat públic serè i constructiu que marqui la decisió final sobre la necessitat i oportunitat, i sobre el seu contingut del Parc en el seu cas.

 

TU TAMBÉ T'HI POTS AFEGIR

Pagina Inicial