Entrevista a Narcís Ribes, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

EN 20 ANYS, MAI S'HA APLICAT LA LLEI DE TEMPTEIG I RETRACTE DINS EL PARC

Narcís Ribes és el director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a Catalunya, creat l'any 1982 dins finques públiques i privades. Aquí és on fa poc van viatjar els alcaldes de la zona de Llevant per tal de comprovar in situ com funciona un parc ja consolidat. Sembla ser que el model de parc que proposa el Govern seria similar al d'aquest parc (a Mallorca, lamentablement, no tenim exemples vàlids) i és per això que hem cregut que seria interessant traslladar-li tots els rumors i afirmacions que mantenen les persones que són contràries al parc. No els hem traslladat tots els rumors que van abocar des del principi els antiparc perquè pareix que, sortosament, ja no hi ha ningú que sigui tan innocent com per continuar pensant que el director del parc tendrà la clau de totes les finques o que els visitants podran entrar dins finques privades.

-És veritat que s'estan expropiant terres actualment al parc de la Garrotxa?

NO. Les finques que adquireix el parc actualment ho fa per compra-venda. Quan ho ha fet (les darreres van ser fa 3 anys), el parc natural només ha expropiat terres "de mutu acord" amb els propietaris i per tal de facilitar la tramitació de l'adquisició de finques que ells ja volien vendre. Expropiacions en el sentit dur que es vol donar a la paraula, només s'hi va arribar en el cas del Volcà Croscat (un dels principals objectius de la Llei de protecció del 82 era aturar les extraccions a aquest volcà i entorn), on l'empresa que explotava les mines no es va avenir a cap solució; els altres propietaris afectats per aquesta mateixa expropiació no hi varen posar problemes i es va arribar a preus satisfactoris.

-Quan va ser l'última vegada que es van expropiar terres al parc?

Va ser fa 3 anys per adquirir l'àrea de recepció de visitants a la Fageda de Jordà (Can Serra). Només hi havia un propietari afectat i es va arribar a un preu convenient per a totes dues parts. Per determinades circumstancies tècnico-jurídiques, la expropiació era la única manera per comprar la finca que interessava al parc i que el propietari volia vendre.

-S'aplica o s'ha aplicat mai el dret de tempteig i retracte? El govern ha interferit en alguna compra de particular a particular?

No. Ni s'ha exercit mai aquest dret, ni mai el govern ha interferit en cap compra de particular a particular.

-Els petits propietaris que van veure com les seves terres s'incorporaven al parc han perdut algun dret? En crear un parc, la propietat privada desapareix com a tal?

No han perdut cap dret, ni desapareix la propietat privada com a tal (la propietat privada és un dret constitucional!!!) Però a l'estat espanyol aquests drets de la propietat privada no són considerats com absoluts i per això es poden regular els usos, activitats, edificabilitat, es pot expropiar per fer autopistes, etc.... Les regulacions d'un parc natural són de la mateixa entitat i naturalesa que les dels planejaments urbanístics existents ( a vegades, fins i tot plantegen limitacions menors) Altra cosa són les reserves naturals i els parcs nacionals, però no és el cas que ens ocupa.

-Els pagesos de la Garrotxa s'han convertit en jardiners? Han estat perjudicats per la creació del parc?

Els pagesos ni s'han convertit en jardiners, ni han estat perjudicats pel parc. L'"input" d'un parc natural a la pagesia com a sector, en el sentit de marcar pautes decisives, és molt petit ja que qui marca la pauta és òbviament la PAC. El parc els ha ajudat a: -assumir les regulacions ambientals que dicten els governs i que fora del parc s'han d'espavilar sols (aplicació de purins, subvencions per fosses de purins, femers i millora de les instal·lacions...) -s'ha promogut l'associacionisme, sobretot per a creació de "bancs de terres" pels purins. -s'està treballant en la creació d'una marca de qualitat per als productors locals.

-Economicament, com ha afectat a la zona?

Directament, el fet d'haver-hi el parc suposa 300 milions de pessetes a l'any que arriben de la Generalitat a la comarca i que es reparteixen en inversions, subvencions i llocs de treball. Indirectament és difícil de quantificar intuïtivament, però l'augment de visitants ha afavorit molt al sector turístic, sobretot la restauració, i ha impulsat la creació de noves empreses en el sector de guiatges, o estades de colònies, i d'educació ambiental dirigides a la població local i als visitants. La diferència amb altres llocs és que el parc ha propiciat una demanda de qualitat, que aquestes empreses han assumit, i que ha exigit la creació de llocs de treball estables, en lloc de esporàdics com sol ser habitual al sector.

-Els constructors, han perdut molts doblers per mor del parc?

Els constructors han guanyat molts calers per mor del parc. El sòl qualificat com urbà és fora del parc i, per tant, les dinàmiques d'urbanització no en són afectades. Al sòl rústic (no urbanitzable) hi ha hagut una gran demanda constructiva, sobretot de restauració i rehabilitació de masos i edificacions existents a vegades, fins i tot incentivades pel parc pel fet d'haver-hi subvencions específiques per això.

-Creu normal que hi hagi persones que pensin que les preguntes anteriors tenen una resposta afirmativa?

Moltes d'aquestes opinions que es formulen a les preguntes eren habituals al parc fa 15 anys, però hores d'ara, com podeu comprovar amb els batles que ens han visitat, o parlant amb els habitants del parc, han desaparegut pràcticament. És part d'una demagògia interessada. Ni el parc és el problema, ni el parc és la solució a tots els problemes. El que si és important és que el parc disposi dels recursos materials, econòmics i humans necessaris.

El director del Parc de la Garrotxa ens va informar que hi havia un municipi que l'any 82 es va integrar parcialment dins el parc: Sant Feliu de Pallerols. Amb quasi 20 anys d'experiència, el municipi ha decidit demanar la integració de la totalitat del seu territori. Li vam pregar al seu alcalde que ens explicàs les raons d'aquesta lluita que duen a terme des de l'any 1997.

Aquesta és la carta que ens va remetre contestant al nostre requeriment.

Vivim en un Parc