Els nuvis que vulguin casar-se per l’Església i, per tant, celebrar el sagrament del matrimoni han de tenir present:

        Curset prematrimonial:

        - És molt convenient que els nuvis participin en el curset prematrimonial. Abans convé que s'apuntin a la seva respectiva parròquia.
        De moment, hi ha tres matrimonis que acompanyen els nuvis els tres dies del curset i els ofereixen la seva experiència.

        A les nostres parròquies de Manacor oferim tres cursets.

Cursets organitzats pel curs 2005-2006

        Dins el nostre arxiprestat de Llevant, concretament a Artà, al Centre Social, s’ofereixen quatre cursets:

        Quins “papers” es necessiten:

1. els nuvis han d’avisar a la parròquia on han de contreure matrimoni al manco 3 mesos abans de la celebració.

2. a l’hora de formalitzar l’expedient matrimonial necessiten els següents documents

                   Document Nacional d’Identitat.

                    Llibre de Família dels pares o Certificat de Naixement

                    Certificat de Baptisme si no varen ser batejats a la parròquia on es fa l’expedient. Si varen ser batejats fora de Mallorca ha de venir legalitzat dels Bisbat d’allà.

                    En circumstàncies especials (Menors d’edat, divorciats, un dels dos té una altra religió, etc.) a les mateixes oficines parroquials se’ls indicarà si necessiten algun document més.

    3. Es necessiten a més dos testimonis. Els testimonis han de ser majors d’edat, han de portar el DN.I. i han de conèixer els nuvis. Poden ser familiars. Aquest mateixos o altres (no hi ha nombre fixat) poder fer de testimonis el dia de les noces.

        On es fa l’expedient?

       A la Parròquia on els nuvis tenen, de fadrins, la seva residència. Encara que les noces s’hagin de celebrar a un altre lloc. Si els nuvis viuen a parròquies distintes poden anar a la de qualsevol dels dos. També es pot fer l’expedient a la parròquia on s’han de casar.

        Abans, convé quedar d’acord a les oficines parroquials quin dia i a quina hora els poden atendre.

        On es pot fer la celebració?

        - el lloc més adient per a celebrar el matrimoni és la parròquia on els nuvis celebren la seva fe, allà on es reuneix la comunitat cristiana dels nuvis.

        - també es pot celebrar a una església o santuari obert al culte.

        Preparar la celebració:

        És molt important que els nuvis preparin la celebració del Sagrament amb el mateix capellà que ha d’assistir a la celebració. Amb ell podeu triar les lectures de la Bíblia, la fórmula del consentiment i les pregàries. Si els nuvis tenen alguna persona adulta que vulgui proclamar una lectura o les pregàries poden posar-se d’acord també amb el ministre celebrant. Material per a preparar la celebració.

        Quan s’ha d’anar al Jutjat?

        Després de la celebració algú de la Parròquia o els mateixos nuvis o familiars portaran una certificació del matrimoni al Jutjat del Municipi dins el quan s’ha celebrat el matrimoni. Allà els nous esposos seran inscrits al Registre Civil de Matrimoni. Això es fa dins els quatre primers dies després de la celebració. Després ja es pot demanar el “Llibre de Família”.

        Llibre de Família Cristiana:

        Un llibre distint és el que també se’ls dóna als nuvis de part de la Parròquia. En aquest llibre constarà les dades del matrimoni cristià i al mateix s’hi podrà registrar el baptisme dels fills.

        Què val casar-se per l’Església?

        Els sagraments no tenen preu, no es poden ni comprar ni vendre.

        Però és clar que les parròquies necessiten diners per a pagar el personal, les reparacions, la llum, per ajudar als més pobres, etc. Això ho fan amb les aportacions voluntàries dels feels. Els nuvis pensaran quin donatiu poden fer per ajudar a la Parròquia.

 LECTURES, CONSENTIMENT I PREGARIES DEL MATRIMONI

 Advertiment: Podeu escollir com a primera una lectura dels números 1-13. La pot fer un amic/ga.
Com a salm responsorial que el pot llegir el mateix de la primera lectura: entre els números 14-18.
Com a evangeli que el llegeix el celebrant: entre els números 19-26.
Podeu triar també una fórmula de consentiment per fer vosaltres i una pregària dels fidels que també la pot fer un amic/ga..

Déu va dir:
"Facem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tengui sotmesos els peixos de la mar, els ocells i els animals domèstics i els salvatges i tots els cucs i bestioles que s'arrosseguen per terra".
Déu creà l'home a la seva imatge, a imatge de Déu; creà l'home i la dona.
Déu els beneí dient-los:
"Sigueu fecunds, multiplicau-vos, ompliu la terra i dominau-la; teniu sotmesos els peixos de la mar, els ocells i tots els animals que s'arrosseguen per terra".
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de ver.
Paraula de Déu

2 Lectura del llibre del Gènesi (2, 18-24)

El Senyor Déu digué:
«No és bo que l'home estigui tot sol; li he de fer una ajuda adient a la seva naturalesa.»
El Senyor Déu va formar de la terra tots els animals i tots els ocells del cel, i els dugué a l'home per veure com els anomenaria, i perquè el nom que l’home posàs a cada animal, fos el seu nom. L'home posà noms a tot el bestiar i a tots els ocells del cel i a tots els animals salvatges del camp; però no va trobar una ajuda que fos adient a la naturalesa de l’home..
Llavors el Senyor Déu va fer caure un son profund damunt l’home i s’adormí; prengué una de les seves costelles i va cloure la carn en el seu lloc.
Després el Senyor Déu, de la costella que havia tret de l'home, formà la dona, i la dugué davant l'home.
Aleshores l'home digué:
"Ara sí que això és os dels meus ossos i carn de la meva carn! Serà anomenada esposa, perquè ha estat treta de l'espòs."
Per això l'home deixarà son pare i sa mare i s’unirà a la seva dona, i seran tots dos una sola carn.
Paraula de Déu

3 Lectura del llibre de Tobies (7, 9c-10. 11c-17)

En aquells dies, Tobies va dir a Ragüel que el convidava a taula:
-No tastaré res aquí de tot això, ni beuré gota mentre no em responguis a la meva pregunta i em prometis que em donaràs la teva filla Sara.
Com que Ragüel dubtava i no donava resposta a Tobies, l’àngel Rafel li va dir:
-No tenguis por de donar la teva filla a Tobies; ell és feel a Déu i amb ell la teva filla s’ha de casar. Cap altre es pot casar amb ella.
Ragüel va respondre:
-Ara me’n tem que Déu ha escoltat la meva oració i les meves llàgrimes i que a tots dos vos ha conduït cap a mi, perquè la meva filla es casi amb un home de la seva tribu, segons la llei de Moisès. I ara, Tobies, no hi dubtis: te la don.
Ragüel agafà la mà dreta de la seva filla i la va posar en la de Tobies, dient:
-Que el Deu d’Abraham, el Déu d’Isaac, el Déu de Jacob sigui amb vosaltres. Que ell vos unesqui i us umpli de la seva benedicció.
A un full escrigueren l’acta del matrimoni.
Després celebraren el convit de noces, beneint Déu.
Paraula de Déu.

4 Lectura del llibre de Tobies (8, 5-10)

La nit de noces, Tobies va dir a Sara:
-Som descendents d’un poble de sants, i no ens podem unir com els pagans que desconeixen Déu.
Tots dos s’aixecaren i, junts, es posaren a fer oració fervent. Demanaren a Déu la seva protecció.
Tobies va dir:
-Senyor, Déu dels nostres pares, que us beneesquin el cel i la terra, la mar, les fonts, els rius i totes les criatures que s’hi mouen. Vós formàreu Adam del fang de la terra i li donàreu Eva com ajuda. Prou ho sabeu vós, Senyor: si jo em cas amb aquesta filla d’Israel, no és per satisfer les meves passions, sinó solament per fundar una família on per sempre es beneesqui el vostre nom.
I Sara va dir:
-Teniu pietat de nosaltres, Senyor, teniu pietat. Que tots dos visquem junts i feliços fins a la nostra vellesa.
Paraula de Déu

5 Lectura del Càntic dels Càntics (2, 8-10. 14. 16ª. 8. 6-7a)

La veu del meu Estimat!
Mirau-lo com ve trescant per les muntanyes, botant pels turons. El meu estimat és semblant a una gasela, o a un cérvol jove.
Mirau-lo, està darrere la nostra paret, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies.
El meu Estimat parla, i em diu: "Aixeca't, Estimada meva, hermosa meva, i vine."
Coloma meva, que tens el niu dins els forats de la penya, dins les encletxes dels barrancs, deixa’m veure la teva cara.
El meu Estimat és per a mi, i jo, per a ell.
Posa’m com segell sobre el teu cor, com un segell en el teu braç.
Perquè l’amor és fort com la mort; la gelosia, obstinada com l’infern.
Les seves fletxes són fletxes de foc.
Les aigües diluvials no podran ofegar l’amor ni els rius el podran arrossegar.
Paraula de Déu.

6 Lectura del llibre del profeta Jeremies (31, 31-32a.33-34a)

Vénen dies, oracle del Senyor, en què conclouré amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà una aliança nova.
No com l'aliança que vaig concloure amb els seus pares el dia que els vaig agafar per sa mà per fer-los sortir del país d'Egipte.
Sí, aquesta serà l’aliança, que conclouré amb la casa d’Israel després d’aquells dies, oracle del Senyor: posaré la meva Llei dins ells i l’escriuré sobre el seu cor. Aleshores jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
Ni serà necessari que es vagin instruint uns als altres, dient: Coneixeu el Senyor.
Perquè em coneixeran tots: des dels més petits fins als més grans.
Paraula de Déu.

7 Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma (8, 31b-35. 37-39)

Germans: Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra?
Ell que no va plànyer el seu propi Fill i el va entregar per tots nosaltres, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? Déu mateix els declara justs. ¿Qui gosarà condemnar-los? ¿Jesucrist? És el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, el qui està a la dreta de Déu, el qui intercedeix per nosaltres. ¿Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist que tant ens estima? ¿Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort?
Però de tot això en sortim clarament vencedors amb l'ajuda d'aquell que ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.
Paraula de Déu

8 Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma (12, 1-2. 9-18)

Germans:
Per l'amor entranyable que Déu ens té, vos deman que li oferigueu tot allò que sou, com una víctima viva, santa i agradable a Déu. Aquest és el vertader culte que Déu espera de vosaltres.
No prengueu per llei de vida la del món; transformau-vos renovant el vostre criteri, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu i distingir allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
Que el vostre amor no tengui res de fingit. Detestau el mal. Enamorau-vos del bé.
Estimau-vos amb afecte de germans. Avançau-vos els uns als altres a honrar-vos.
Sigueu diligents i no peresosos, inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor.
Que l'esperança vos umpli d'alegria. Sigueu pacients en les penes, assistiu sempre a la pregària, ajudau els cristians necessitats, acolliu els forasters.
Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïgueu.
Estigueu contents amb els qui ho estan, plorau amb els qui ploren.
Viviu d'acord els uns amb els altres. No sigueu orgullosos, sinó posau-vos al nivell dels humils. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos.
No torneu mal per mal.
Procurau fer el bé davant tothom.
Si pot ser, fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.
Paraula de Déu

9 Lectura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint (12, 31-13, 8a)

Germans: Interessau-vos més pels dons millors.
Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.
Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels, però no estimàs, no passaria de ser com les campanes que toquen o els platerets que eixorden.
Si tingués el do de profecia i arribàs a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de desplaçar les muntanyes, però no estimàs, no seria res.
Si distribuís tot allò que tenc fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser benvist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la veritat; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència.
L'amor no passa mai.
Paraula de Déu

10 Lectura de la carta de Sant Pau als cristians d’Efes (5, 2ª. 21-33))

Germans:
Viviu estimant, com Crist ens estimà: ell s'entregà per nosaltres. Sotmeteu-vos els uns als altres per referència a Crist.
Esposos, estimau les vostres esposes, tal com Crist estima l'Església.
L'estima tant, que s'ha entregat a la mort per ella per santificar-la; l'ha rentada amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, per cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni rues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. lgualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos.
El qui estima la seva esposa, és com si s'estimàs ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimàs el seu propi cos. Tothom l'alimenta i el vesteix, també el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: "Per això l'home deixa son pare i sa mare per unir-se a la seva esposa, i des d'aquell moment, ells dos formen una sola família".
És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església.
En fi, que cadascú estimi la seva dona com a si mateix, i que la dona respecti el marit.
Paraula de Déu.

11 Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Colosses (3, 12-17)

Germans:
Teniu els sentiments que pertoquen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència.
Suportau-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdonau-vos-ho.
El Senyor vos ha perdonat; perdonau també vosaltres.
I, com a coronament de tot això, estimau-vos, que l'amor tot ho lliga i perfecciona.
Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordau que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tengui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonestau-vos els uns als altres amb tota casta de doctrina.
Agraïts a Déu, cantau-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit; tot allò que faceu, sigui de paraula, sigui d'obra, feis-ho en nom de Jesús, el Senyor, dirigint per ell l'acció de gràcies a Déu, el Pare.
Paraula de Déu.

12 Lectura de la primera carta de Sant Joan (3, 18-24)

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat.
Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança; obtindrem allò que demanam a Déu, perquè complim allò que ens mana i feim allò que li agrada.
E1 seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. Coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat.
Paraula de Déu.

13 Lectura de la primera carta de Sant Joan (4, 7-12)

Benvolguts germans:
Hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor.
Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer que ens ha estimat, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als a1tres. Mai ningú ha pogut contemplar Déu, però si ens estimam, Déu està en nosaltres, i dins nosaltres el seu amor és tan gran que ja no hi falta res.
Paraula de Déu.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
Feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat.
Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té.

Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l’alegria del nostre cor,
i confiam en la presència del seu nom.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posam en Vós.

Tots: La terra és plena de l’amor del Senyor.

15 Podem repetir tots:
Beneiré el Senyor en tot moment.
Tots: Beneiré el Senyor en tot moment.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva alabança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.

Tots: Beneiré el Senyor en tot moment.

Tots amb mi glorificau el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat el Senyor que em guiàs;
ell m’ha escoltat, no m’espanta res.

Tots: Beneiré el Senyor en tot moment.

Alçau a ell la mirada. Vos omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva de perill.

Tots: Beneiré el Senyor en tot moment.

16 Podem repetir tots:
Feliços els feels del Senyor.
Tots: Feliços els feels del Senyor.

Feliç tu, feel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs el fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

Tots: Feliços els feels del Senyor.

La teva dona fruitarà com una parra,
dins la intimitat de ca teva;
veuràs els fills com rebrots d’olivera
al voltant de la taula.

Tots: Feliços els feels del Senyor.

És això com els feels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneesqui des de Sion,
que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem!

Tots: Feliços els feels del Senyor.

17 Podem repetir tots:
El Senyor és bo per a tothom.

Tots: El Senyor és bo per a tothom.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot lo que ha creat.

Tots: El Senyor és bo per a tothom.

Que us enaltesquin les vostres criatures,
que us beneesquin els feels.
Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els donau l’aliment.

Tots: El Senyor és bo per a tothom.

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

Tots: El Senyor és bo per a tothom.

18 Podem repetir tots:
Alabau el nom del Senyor.
Tots: Alabau el nom del Senyor.

Alabau el Senyor des del cel,
alabau-lo en les altures,
alabau-lo tots els seus àngels,
alabau-lo tots els seus estols.

Tots: Alabau el nom del Senyor.

Alabau-lo, sol i lluna,
alabau-lo, estrelles lluminoses,
alabau-lo, cel del cel,
amb les aigües de l’espai.

Tots: Alabau el nom del Senyor.

Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
infants i vells, joves i al·lotes.

Tots: Alabau el nom del Senyor.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No seria bona per res. La tiraran al carrer i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa davall una mesura, sinó a un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa.
Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran al vostre Pare del cel.

20 Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu (7, 21. 24-29)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: Senyor, Senyor; hi entraran només els qui compleixen la voluntat del meu Pare del cel.
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa damunt la roca; quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res la fa caure, perquè té els fonaments damunt la roca.
En canvi, tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meves, no les compleix és com un home sense seny que va construir la seva casa damunt l'arena. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent envestí contra aquella casa, la casa s'esfondrà i no en queda ni rastre».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent quedà sorpresa de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

21 Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu (19, 3-6)

En aquell temps, s’acostaren uns fariseus a Jesús, i li digueren, per posar-lo a prova:
-¿Als marits, els és permès divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?
Ell els preguntà:
-¿No heu llegit a l'Escriptura que el Creador, al principi, els va fer home i dona i digué: <Per això l'home deixa son pare i sa mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola família?>.
Per tant, ja no són dos, sinó una família. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar».

22 Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu (22, 35-40)

En aquell temps, un fariseu, doctor de la llei, va demanar a Jesús per posar-lo a prova:
-Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?
Jesús li contestà:
-Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos».

23 Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc (10, 6-9)

En aquell temps, va dir Jesús:
-Al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això l'home deixa son pare i sa mare per unir-se a la seva dona i els dos formen una nova família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l'home no ho ha de separar.

24 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan (2, 1-11)

En aquell temps se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi foren convidats Jesús i els seus deixebles.
Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu:
-No tenen vi».
Jesús respon:
-Mare, ¿per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.
Llavors sa mare diu als qui servien:
-Feis tot allò que ell vos digui.
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis poals.
Els diu Jesús:
-Ompliu d'aigua aquestes piques».
Ells les ompliren fins dalt.
Llavors els digué:
-Ara treis-ne i duis-ne al cap de servei.
Ells la hi dugueren. El cap de servei tastà aquella aigua, convertida en vi. Ell no sabia d'on l'havien treta, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei, doncs crida el nuvii i li diu:
-Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

25 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan (15, 9-12)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
-Jo vos estim tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tenc. Si observau els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, com jo també observ els manaments del meu Pare i em mantenc en e seu amor.
Vos he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tenc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

 26 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan (15, 12-16)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
-El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Ningú té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.
Vosaltres sou els meus amics si feis allò que us man.
Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap que fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet a sebre tot allò que he sentit del meu Pare.
No sou vosaltres els qui m'heu escollit. Som jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu.

CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI

I. ESCRUTINI

- N. i N., heu vingut aquí per contreure matrimoni sense cap coacció, lliurement i de tot cor?
- Sí.

- Estau disposats a estimar-vos i a honrar-vos l’un a l’altre durant tota la vida en l’estat del matrimoni?
- Sí.

- Estau disposats a acollir amb amor els fills que rebreu de Déu i a educar-los segons la llei de Crist i de l’Església?
- Sí.

II. CONSENTIMENT

1ª Fórmula (els contraents proclamen el seu consentiment)

Nuvii:

N., jo et prenc per esposa
et promet que et seré feel
en la prosperitat i en l'adversitat,
en la salut i en la malaltia
i que t'estimaré i t'honraré
tota la vida.

Núvia:

N., jo et prenc per espòs
i et promet que et seré feel
en la prosperitat i en l'adversitat,
en la salut i en la malaltia
i que t'estimaré i t'honraré
tota la vida.

2ª Fórmula

Nuvii: N., ¿vols ser la meva esposa?

Núvia: Sí, ho vull.

Nuvii: N., ¿vols ser el meu espòs?

Núvia: Sí, ho vull.

Nuvii: Jo et prenc per esposa i et promet que et seré feel tota la vida.

Núvia: Jo et prenc per espòs, i et promet que et seré feel tota la vida.

3ª. Fórmula (el Celebrant pregunta a cada contraent)

N., vols prendre N. per espòs/a
i li promets que li serà feel
en la prosperitat i en l’adversitat,
en la salut i en la malaltia
i que l’estimaràs i l’honraràs
tota la vida?

- Sí ho vull.

4ª Fórmula

Nuvii:

N. , t’estim, i et prenc per esposa,
i em compromet a fer créixer el nostre amor cada dia,
a esforçar-m’hi sempre, passi el que passi,
i a treballar juntament amb tu pel futur que esperam,
perquè les nostres vides arribin a ser
estímul d’alegria i esperança per a l’altra gent,
i el nostre matrimoni sigui signe
de la presència de Déu entre nosaltres.

Núvia:

N., t’estim, i et prenc per marit,
i em compromet a fer créixer el nostre amor cada dia,
a esforçar-me, passi el que passi,
i a treballar juntament amb tu pel futur que esperam,
perquè les nostres vides arribin a ser
estímul d’alegria i esperança per a l’altra gent,
i el nostre matrimoni sigui signe
de la presència de Déu entre els homes.

III. BENEDICCIÓ I ENTREGA DELS ANELLS

N., rep aquest anell,
senyal del meu amor i de la meva fidelitat.

MODEL 1 (El celebrant fa una introducció)

1. Per tota l'Església: que sigui sempre fidel a Jesucrist, amb una vida veritablement evangèlica. Preguem el Senyor.

2. Per N. i N.: que Déu conservi i augmenti l'amor amb què s'estimen, i els ajudi a tenir-se fidelitat i confiança. Preguem el Senyor.

3. Que cada un d'ells trobi forces per sortir de l'egoisme i treballar pel bé de l'altre, i no es cansin mai de perdonar-se i acceptar-se mútuament. Preguem el Senyor.

4. Que eduquin joiosament els seus fills, i visquin molts anys envoltats en l'amor i la companyia dels familiars i amics. Preguem el Sernyor.

5. Pels difunts de les nostres famílies: que Déu els concedesqui la plenitud del seu amor en la vida eterna. Preguem el Senyor.

6. Per totes les famílies que passen dificultats: que no els manqui salut, treball i amor entre ells, i que trobin ajuda en nosaltres. Preguem el Senyor.

7. Per tots nosaltres: que el Senyor protegesqui les nostres famílies, augmenti l'amor entre nosaltres, i ens doni la confiança i l'alegria. Preguem el Senyor.

 

MODEL 2 (El celebrant fa una introducció) 

1. Perquè cada vegada hi hagi dins el món més homes i dones capaços de fer el bé, de donar amb generositat, de crear pau i alegria. Preguem el Senyor.

2. Perquè dins les famílies es creï més responsabilitat per a una estimació mútua i constant, per a una educació dels fills, en els valors de la vida i de la fe que ens ha ensenyat Jesús. Preguem el Senyor.

3. Per aquests nuvis, just ara casats, En N. i Na N., perquè s’estimin tant i sempre, que siguin una manifestació viva i senzilla de lo molt que va estimar Jesús, fins a donar sa pròpia vida. Preguem el Senyor.

4. Perquè amb el seu exemple i la seva paraula, eduquin els fills i tots els de ca seva en la fe i en el desig de fer el bé, especialment als més necessitats. Preguem el Senyor.

5. Pels matrimonis que ja duen anys de casats, i pels qui es preparen per casar-se. Perquè en aquest moment renovin la promesa d’una més forta estimació. Preguem el Senyor.

6. Per les famílies que sofreixen per causa de les malalties, per les que no tenen el pa necessari, per les que han anat perdent la il·lusió d’estimar-se i de perdonar-se sempre. Preguem el Senyor.

7. Pels parents i amics que han mort en l’esperança. Que Jesús els aculli en el seu Regne. Preguem el Senyor.