"JOGLARS DEL REGNE DE MALLORCA", interpreten:

DON JAUME EL CONQUISTADOR

Drama històric en un acte i en vers.

Serafí Pitarra (Frederic Soler) 1860

Debe utilizar un navegador compatible JAVA para visualizar esta página correctamente


Lectura escenificada i musicada per celebrar el 800 aniversari del naixement del "Conquistador". Una coproducció de "Fonart".

REPARTIMENT: Jaume I: Antoni Rotger; Dona Constança: Antònia Font; Don Pere: Pere Joan Martorell; Montaner: Antoni Artigues; Fontanelles: Manel Martorell; Consell de Cent: El públic; Moro: Delfí Mulet; Músics: Delfí Mulet, Manel Martorell, Pere Joan Martorell.


L'AUTOR Frederic Soler (Serafí Pitarra), Barcelona, 1839-1895. Soler durant la seva jovenesa viu l'ambient de la menestralia urbana, apassionada per les representacions teatrals, que són fetes al que anomenen "tallers", que són pisos llogats per diversos joves per fer representacions de teatre, pintar, discutir, recitar, cantar, ballar, punts suspensius... Soler escriu, amb el nom de Serafí Pitarra, les primeres peces teatrals, que són unes paròdies demolidores, amb destinació a aquests "tallers". Durant la guerra imperialista que Espanya mena contra el Marroc, a mitjan segle XIX, Soler pren una actitud ridiculitzadora, oposada a la de la burgesia catalana. Així, al Liceu Josep Anton Ferrer estrena les peces d'exaltació militar A l'Àfrica, minyons! o Ja hi van a l'Àfrica, que Frederic Soler estrafà a La botifarra de la llibertat i Les píndoles de Holloway o la pau d'Espanya." Escriu també paròdies de drames històrics: Don Jaume el Conquistador", L'engendrament de don Jaume i Les temptacions de Sant Antoni. La primera estrena pública de Soler es produeix el 1864, al Teatre Odeon, amb una crítica contra el caciquisme: L'esquella de la torratxa, paròdia del drama romàntic La campana de la Almudaina, escrit en castellà pel mallorquí Joan Palou i Coll. A partir d'aquí, Frederic Soler s'integra als estaments burgesos per la via del matrimoni. Passa a ésser empresari teatral i a fer drames semblants als que havia parodiat. Fins i tot fa una obra on es manifesta a favor de la Restauració de la Monarquia borbònica. També intenta destruir físicament les obres que havia escrit amb el nom de Pitarra: només ho aconseguí, per desgràcia nostra, amb Les tentacions de Sant Antoni. El jove que havia triomfat als "tallers" amb els seus acudits i les seves peces "brutes", que s'havia convertit en un intel.lectual admirat a causa de la seva actitud iconoclasta, sarcàstica, enfront els valors acceptats per l'stablishment, ara es disposava a ésser-hi admès. I amb la seva prodigiosa facilitat per a rimar, per dibuixar un paisatge o un personatge amb quatre pinzellades, Soler oferí a la burgesia barcelonina el teatre que desitjava. El fill pròdig tornava al ramat, hom no podia demanar una joia més gran. El canvi de Pitarra (alegre, lluitador...) a Soler (calculador, mesell...), el veim en molts de personatges actuals.

L'OBRA Don Jaume el Conquistador, l'obra més popular de Serafí Pitarra, escrita fa 150 anys, és una actualíssima sàtira aplicable a moltes monarquies -no a la catalana- tant pel que fa als trulls de baixos, com a la fal.lera de matar moros. (Trobareu el text a http://www.mallorcaweb.com/magpoesia) L'obra parteix de la llegenda popular que diu que quan Jaume I entrà a la Ciutat de Mallorca, el primer que va fer va ésser donar pel cul al rei moro. Què més adequat, per a la celebració del 800 aniversari del naixement del rei en Jaume, que recordar la seva vigoria sexual i la seva potència amorosa. Basta veure la llista de dones o amants conegudes amb el nom que va tenir Jaume I: Elionor, Aurembiaix, Violant, Blanca, Berenguera, Guillema, Berenguera, Teresa, Sibil.la... Don Jaume el Conquistador és, potser, l'obra més reeditada del teatre català, encara que no sovint representada. El 1997 Magisteri Teatre la va fer amb representacions a la Universitat i a Muro. Molt abans, el 1978, La Trinca la va muntar a Barcelona amb escenografia de Perich, i posteriorment en va fer un disc, quasi tot en versió cantada. En Perich, parlant dels decorats que va fer per a la representació de 1978, diu: "Per què he col.laborat en la realització de Don Jaume el Conqueridor? Perquè és una obra bruta, eròtica, escatològica, grollera, irreverent, obscena, estúpida, ordinària, ofensiva, escandalosa, etc... etc... Hi ha gent que els passa el contrari, que s'estimen més de treballar en nom de la Pàtria, Déu, les virtuts morals, la salvació del país, l'honor, la moral, etc... etc... Durant 40 anys hem pogut comprovar els resultats d'aquesta elecció. Espero que quedi clar també el perquè de la meva."


AGENDA DE CONCERTS:


Entre escena i escena es van fent músiques d'Al Mayurqa, de Biel Majoral i Populars, i acabam amb la cançó Conqueridor, s'Al Mayurqa, que diu: "Des de lo conqueridor / parlam clar i en català / fins que el primer borbó / arribà per emprenyar / [...] / I d'aleshores ençà / la llengua han perseguit / dictadors mals d'oblidar / presidents que ens han traït."

Correu electrònic: perejoanmartorell@gmail.com




ANY 2008, ANY DE JAUME I. CEL.LEBRAM EL 800 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT.


© Copyright Pere Joan Martorell - 2008