Família SYLVIIDAE

Cettia cetti. Rossinyol bord.

Una de les aus més abundant al Parc, durant tot l'any. Està present a quasi tots els hàbitats palustres, amb preferència per canyissars, tamarellars i boscos de ribera. El seu cant repetitiu ressona amb força, i ens acompanyarà de ben segur en les nostres caminades.

FOTOS

Cisticola juncidis. Butxaqueta.

Sedentari abundant, sobretot a jonqueres i a canyissars poc densos i alts. Els hiverns freds l'afecten considerablement, fent davallar les seves poblacions.

FOTOS

Locustella naevia. Boscarlet pintat gros.

Migrant escàs i molt mal de veure, sempre dins els canyissars i vegetació igualment densa. Abril i setembre són els millors mesos per a veure'l.

FOTOS

Locustella fluviatilis. Boscarler fluvial.

Accidental. Citacions dubtoses.

FOTOS

Locustella lusciniodes. Boscaler.

Molt rara al Parc, on abans hi criava. Aquests darrers anys es tornen a detectar alguns individus a la primavera i a l'estiu, sempre cantant, el que fa pensar que l'espècie pot estar recolonitzant la zona com a reproductora.

FOTOS

Acrocephalus melanopogon. Boscarla mostatxuda.

Probablement sigui aquesta l'au més interessant del Parc, una mena d'emblema. La seva població reproductora pot superar, els anys bons, les 2.000 colles. En tot cas, l'espècie es veu perjudicada pels incendis, que fan davallar les seves poblacions quan es produeixen sobre grans àrees. Present tot l'any a tot tipus de canyissars.

FOTOS

Acrocephalus paludicola. Boscarla d'aigua.

Accidental.

FOTOS

Acrocephalus schoenobaenus. Boscarla dels joncs.

No és escassa en migració, però passa fàcilment desapercebuda al ser confosa amb l'espècie anterior. Abril i maig són els millors mesos per a veure-la o sentir-la. També es detecta en la passa postnupcial (setembre, principalment).

FOTOS

Acrocephalus scirpaceus. Boscarla de canyet.

Reproductor abundant a tot tipus de canyissar, present entre abril-maig i octubre. Les aus purament migrants també es veuen sovint a tamarellars i als boscos de ribera, capturant insectes a les branques.

FOTOS

Acrocephalus arundinaceus. Rossinyol gros.

Migrant i estival abundant, present al Parc entre abril i octubre. Canyars i canyissars alts i densos són els hàbitats que més ocupen.

FOTOS

Hippolais polyglotta. Bosqueta.

Migrant escàs i mal de veure, sempre amagat entre la vegetació més densa. El pas de primavera es dóna entre abril i maig. A la tardor quasi mai és detectat.

FOTOS

Hippolais icterina. Bosqueta icterina.

Migrant molt rar que passa desapercebut.

FOTOS

Hippolais opaca. Bosqueta pàl·lida.

Accidental.

FOTOS

Sylvia atricapilla. Busqueret de capell.

Sedentari escàs, més bo de veure durant els passos migratoris, especialment el de tardor (de setembre a novembre). Crien poques colles al Parc. Es pot veure als pinars i als boscos de ribera.

FOTOS

Sylvia borin. Busqueret mosquiter.

Migrant de moderat a escàs al Parc, però en tot cas poc detectat. Es pot veure d'abril a maig i d'acabaments d'agost a octubre, a zones arbrades o arbustives.

FOTOS

Sylvia communis. Busqueret de batzer.

Migrant moderat. Es pot veure també a zones arbustives i arbrades, entre acabaments de març i mitjans maig, i de nou entre acabaments d'agost i octubre.

FOTOS

Sylvia conspicillata. Busqueret carritxer.

Molt rar al Parc, pràcticament no detectat. La millora època per intentar trobar-lo ha de ser la primavera, a zones arbustives.

FOTOS

Sylvia undata. Busqueret roig coallarg.

També molt rar al Parc, si bé hi ha petites poblacions reproductores no massa enfora. Es Comú de Muro és el millor lloc on anar a cercar-lo, lloc on hi podrien hivernar alguns exemplars de forma irregular.

FOTOS

Sylvia balearica. Busqueret de coa llarga.

També rar al Parc, si bé sembla que a les àrees més esclarissades del Comú de Muro podria criar-hi alguna colla. En tot cas molt mal de detectar.

FOTOS

Sylvia cantillans. Busqueret garriguer.

Migrant escàs, observable d'acabaments de març a mitjans maig i d'acabaments d'agost a finals d'octubre. Cal cercar-lo a zones amb arbusts alts.

FOTOS

Sylvia hortensis. Busqueret emmascarat.

Accidental

FOTOS

Sylvia curruca. Busqueret xerraires.

Migrant molt rar.

FOTOS

Sylvia melanocephala. Busqueret de cap negre.

El busqueret més abundant durant tot l'any, present a qualsevol zona arbustiva o arbòria, per petita que sigui. Pot assolir densitats importants a alguns llocs.

FOTOS

Phylloscopus bonelli. Ull de bou pàl·lid.

L'ull de bou més mal de veure, per la seva raresa. És un migrant que només ha estat detectat a la passa primaveral, els mesos d'abril i maig. Cal cercar-lo a àrees arbrades, principalment.

FOTOS

Phylloscopus sibilatrix. Ull de bou siulador.

Migrant també escàs, però més observat que l'anterior ull de bou. Se l'ha de cercar a àrees arbrades (pinars, boscos de ribera), principalment a la primavera (abril i maig) ja que a la tardor pràcticament no es veu mai.

FOTOS

Phylloscopus collybita. Ull de bou.

El més abundant del seu gènere, es pot veure de setembre a març (encara que alguns exemplars es poden observar fins a acabaments d'abril), en abundància als mesos hivernals. Es troba ben repartit per tot el Parc, tant a àrees arbrades i arbustives com a voreres de canals i de canyissars, a prats humits i àrees obertes.

FOTOS

Phylloscopus ibericus. Ull de bou ibèric.

Accidental.

FOTOS

Phylloscopus trochilus. Ull de bou gros.

Només en migració, quan pot arribar a ser molt abundant. Es veu de març a maig i d'agost a octubre. Els boscos de ribera són ideals per a detectar aquesta espècie, sobretot a la primavera quan molts dels mascles canten.

FOTOS

Regulus regulus. Reietó.

Hivernant escàs, observable d'octubre a febrer, generalment als pinars (Es Comú, Ses Puntes, Ses Eres, etc.).

FOTOS

Regulus ignicapilla. Reietó cellablanc.

Sedentari comú, present sempre als pinars. La seva mida tan petita i els costum que té d'anar sempre per les parts més altes dels arbres el fan mal de veure. Cal conèixer, doncs, el seu cant.

FOTOS

LLista d'aus
Pàgina d'inici