Família TURDIDAE |
Cercotrichas galactotes. Coadreta. Espècie raríssima, només observada unes poques vegades dins la primera quinzena de maig. És propi de zones arbustives, on podrem intentar cercar-lo. FOTOS |
Erithacus rubecula. Ropit. Molt abundant en migració i a l'hivern, sobretot a les àrees arbrades (Es Comú, pinars i boscos de ribera). Es pot veure de mitjans setembre fins a començaments d'abril. |
Luscinia megarhynchos. Rossinyol. Migrant i estival reproductor abundant a totes les zones arbrades amb sotobosc dens (boscos de ribera, Es Comú, etc.). Arriba a acabaments de març o a l'abril, i no se'n va fins el mes de setembre. FOTOS |
Luscinia svecica. Blaveta. Preciós aucelló present al Parc entre setembre i març o abril. De costums discretes, és bastant mal de veure, tot i no ser escàs. El podem cercar a canyissars esclarissats i a àrees mixtes de joncs i canyes. FOTOS |
Phoenicurus ochruros. Coa-roja de barraca. Migrant i hivernant escàs al Parc. Es deixa veure a àrees més obertes que l'espècie següent, sovint a zones amb grans pedres, com les que abunden per Son Bosc. El podrem observar d'octubre a començaments d'abril. |
Phoenicurus phoenicurus. Coa-roja. Present tan sols en migració, sense ser mai massa comú. El veure'm de mitjans març a mitjans maig, i d'acabaments d'agost a mitjans octubre. Prefereix les àrees arbrades. |
Saxicola rubetra. Cagamànecs. Migrant relativament comú a les àrees adequades per a l'espècie (Amarador, Ses Puntes, Son Bosc,...). Es pot veure de començaments d'abril (de vegades abans) fins a mitjans maig, i de nou entre agost i octubre. |
Saxicola torquatus. Vitrac. Sedentari comú i ben repartit pel Parc, sense ser abundant enlloc. El podem veure tant a pinars i zones arbustives com a voreres de canyissars. Necessita, això sí, zones obertes on capturar les seves preses. |
Oenanthe oenanthe. Primavera. Migrant comú a àrees obertes i seques (Son Bosc, Amarador, Ses Puntes,...). El pas primaveral comença els darrers dies de març i es perllonga fins mitjans maig. El pas de tardor va d'acabaments d'agost o començaments de setembre fins a mitjans octubre. |
Oenanthe hispanica. Coablanca rossa. Migrant, molt més escassa que l'espècie anterior. La majoria d'observacions es produeixen dins el mes d'abril, als mateixos llocs que aquella espècie. FOTOS |
Monticola saxatilis. Mèrlera vermella. Accidental. FOTOS |
Monticola solitarius. Pàssera. Accidental. FOTOS |
Turdus torquatus. Tord flassader. Migrant escàs i excepcional a l'hivern. La majoria d'observacions cauen dins els mesos de migració postnupcial, entre setembre i novembre. Es veu als llocs freqüentats per altres tords. FOTOS |
Turdus merula. Mèrlera. Abundant tot l'any a qualsevol àrea arbrada (Es Comú, boscos de ribera, pinars sobre dunes fòssils, etc.). |
Turdus pilaris. Tord burell. Probablement el tord més rar de tots, observable d'octubre a març (però sobretot entre desembre i febrer) als mateixos llocs que altres tords. |
Turdus philomelos. Tord. Abundant d'octubre a març, si bé es pot veure també dins el mes d'abril. Alguns anys és molt més comú que altres, però mai arriba a ser escàs. Es Comú de Muro és el millor lloc on veure'l, però també n'hi ha a altres zones arbustives i arbrades. |
Turdus iliacus. Tord cellard. Present a l'hivern i en migració, sempre de forma escassa. El podem cercar al Comú de Muro. FOTOS |
Turdus viscivorus. Grívia. Mateixa fenologia que el tord, i mateixos costums. Al Comú de Muro és la segona espècie de tord en abundància, si bé mai arriba a ser comú. FOTOS |