Família TURDIDAE

Cercotrichas galactotes. Coadreta.

Espècie raríssima, només observada unes poques vegades dins la primera quinzena de maig. És propi de zones arbustives, on podrem intentar cercar-lo.

FOTOS

Erithacus rubecula. Ropit.

Molt abundant en migració i a l'hivern, sobretot a les àrees arbrades (Es Comú, pinars i boscos de ribera). Es pot veure de mitjans setembre fins a començaments d'abril.

FOTOS

Luscinia megarhynchos. Rossinyol.

Migrant i estival reproductor abundant a totes les zones arbrades amb sotobosc dens (boscos de ribera, Es Comú, etc.). Arriba a acabaments de març o a l'abril, i no se'n va fins el mes de setembre.

FOTOS

Luscinia svecica. Blaveta.

Preciós aucelló present al Parc entre setembre i març o abril. De costums discretes, és bastant mal de veure, tot i no ser escàs. El podem cercar a canyissars esclarissats i a àrees mixtes de joncs i canyes.

FOTOS

Phoenicurus ochruros. Coa-roja de barraca.

Migrant i hivernant escàs al Parc. Es deixa veure a àrees més obertes que l'espècie següent, sovint a zones amb grans pedres, com les que abunden per Son Bosc. El podrem observar d'octubre a començaments d'abril.

FOTOS

Phoenicurus phoenicurus. Coa-roja.

Present tan sols en migració, sense ser mai massa comú. El veure'm de mitjans març a mitjans maig, i d'acabaments d'agost a mitjans octubre. Prefereix les àrees arbrades.

FOTOS

Saxicola rubetra. Cagamànecs.

Migrant relativament comú a les àrees adequades per a l'espècie (Amarador, Ses Puntes, Son Bosc,...). Es pot veure de començaments d'abril (de vegades abans) fins a mitjans maig, i de nou entre agost i octubre.

FOTOS

Saxicola torquatus. Vitrac.

Sedentari comú i ben repartit pel Parc, sense ser abundant enlloc. El podem veure tant a pinars i zones arbustives com a voreres de canyissars. Necessita, això sí, zones obertes on capturar les seves preses.

FOTOS

Oenanthe oenanthe. Primavera.

Migrant comú a àrees obertes i seques (Son Bosc, Amarador, Ses Puntes,...). El pas primaveral comença els darrers dies de març i es perllonga fins mitjans maig. El pas de tardor va d'acabaments d'agost o començaments de setembre fins a mitjans octubre.

FOTOS

Oenanthe hispanica. Coablanca rossa.

Migrant, molt més escassa que l'espècie anterior. La majoria d'observacions es produeixen dins el mes d'abril, als mateixos llocs que aquella espècie.

FOTOS

Monticola saxatilis. Mèrlera vermella.

Accidental.

FOTOS

Monticola solitarius. Pàssera.

Accidental.

FOTOS

Turdus torquatus. Tord flassader.

Migrant escàs i excepcional a l'hivern. La majoria d'observacions cauen dins els mesos de migració postnupcial, entre setembre i novembre. Es veu als llocs freqüentats per altres tords.

FOTOS

Turdus merula. Mèrlera.

Abundant tot l'any a qualsevol àrea arbrada (Es Comú, boscos de ribera, pinars sobre dunes fòssils, etc.).

FOTOS

Turdus pilaris. Tord burell.

Probablement el tord més rar de tots, observable d'octubre a març (però sobretot entre desembre i febrer) als mateixos llocs que altres tords.

FOTOS

Turdus philomelos. Tord.

Abundant d'octubre a març, si bé es pot veure també dins el mes d'abril. Alguns anys és molt més comú que altres, però mai arriba a ser escàs. Es Comú de Muro és el millor lloc on veure'l, però també n'hi ha a altres zones arbustives i arbrades.

FOTOS

Turdus iliacus. Tord cellard.

Present a l'hivern i en migració, sempre de forma escassa. El podem cercar al Comú de Muro.

FOTOS

Turdus viscivorus. Grívia.

Mateixa fenologia que el tord, i mateixos costums. Al Comú de Muro és la segona espècie de tord en abundància, si bé mai arriba a ser comú.

FOTOS

LLista d'aus
Pàgina d'inici