Ramon Llull


Ramon Llull (1232/35) va viure en un context històric marcat per l'expansió de la Corona catalanoaragonesa. Aquest fet comportà una situació, marcadament diglòssica, de contacte entre llengües (català, llatí, àrab i occità).

Segle XIII: diglòssia per a àmbits d'us
:: Català: utilitzat en els intercanvis orals.
:: Llatí: utilitzat en làmbit religiós i en l'alta cultura.
:: Occità: utilitzat en la poesia de temàtica trobadoresca.
:: Àrab: llengua pròpia dels infidels.

Llull, tot i que va utilitzar en els seus escrits el català, el llatí, l'àrab i l'occità, fou el primer escriptor que deixà de fer un ús diglòssic de les llengües: va escriure sobre qualsevol temàtica d'interès en aquella època (ciència, teologia, astronomia, poesia, medecina, etc.) en llengua romanç, és a dir, en català.

Com que no existia un model de prosa catalana que fos àgil, que permetés tractar de tots els temes i expressar qualsevol raonament, Llull va crear noves formes lingüístiques, tant pel que fa al lèxic com a la sintaxi, a partir d'elements de la llengua popular i del llatí.

Es pot dir que Ramon Llull va ser el primer que normalitzà i normativitzà el català; el model de llengua que creà, malgrat que no fou seguit pels seus contemporanis, no difereix substancialment de la llengua actual.

Els canvis més importants que introduí Ramon Llull en la llengua catalana afecten la construcció sintàctica i l'ampliació del vocabulari. Pel que fa a la sintaxi, abandonà la hipotaxi, és a dir, l'ús de frases juxtaposades, i creà nexes de subordinació (adverbials, causals, modals, condicionals, finals...). Quant al lèxic, va introduir uns 7.000 mots nous: creà neologismes, incorporà cultismes, omplí buis semàntics, i va fer un ús equilibrat de mots cultes i populars.

Definicions
:: Normalització: Consisteix a definir i aplicar un conjunt de mesures en diversos camps (polític, jurídic, social i lingüístic) a fi de restituir a la llengua en recessió la condició d'eina útil per a la intercomunicació dels parlants en els diversos àmbits de relació.

:: Normativització: Procés de creació d'una gramàtica i ortografia per a una llengua.