Les obres de Ramon Llull


El mateix fervor apostòlic que va presidir la vida de Ramon Llull va servir d'estímul a la seva fecunda producció com escriptor. Es conserva un total de 243 obres, sovint de difícil classificació per la profunditat i varietat dels temes abordats, reflecteixen a través de modalitats expressives tan diverses com les quals exigeixen la filosofia, la vivència mística, el relat realista, la poesia lírica i narrativa o l'exposició didàctica, l'afany per comunicar les seves idees a tot tipus de destinataris. Van ser escrites en català, llatí i àrab, si bé no s'ha conservat cap text en aquesta última llengua; les obres ritmades, en canvi, estan compostes en un provençal molt catalanitzat.

Obres filosòfiques

Els seus primers escrits filosòfics van respondre a l'anhel de trobar una sistematització d'idees que il·luminés amb caràcter definitiu la ment de l'infidel. Art abreujada d'atrobar veritat, reducció del coneixement humà a un limitat nombre de principis que, mitjançant un sistema combinatori, pot donar resposta a tot tipus de qüestions, és la seva primera formulació. Es tracta d'oferir “raons necessàries”, esbiaixant sempre el poc convincent principi d'autoritat. El nucli de l'obra filosòfica de Llull va ser objecte de repetides reelaboracions: Art demostrativa (Art demostratiu, 1283), Taula general (Taula general, 1293), Lògica nova (Lògica nova, 1303) i Ars Dei (Art de Déu, 1308), entre unes altres. Però cal afegir que en el mètode de coneixement propugnat, de tradició agustiniana i neoplatònica, van confluir altres arts a tenor d'altres dimensions que presenta l'experiència de conèixer, així Art de contemplació (Art de contemplació, 1282-1287) o Art amativa (Art amativa, 1289); de manera que, dintre de la producció luliana, les obres filosòfiques no poden dissociar-se d'unes altres de caràcter enciclopèdic, contemplatiu, místic o fins i tot narratiu. D'això són exponent Libre de contemplació (Llibre de contemplació, 1274) i Arbre de filosofia d’amor (Arbre de filosofia d'amor, 1298) que sota un mateix títol reuneixen en feliç síntesi totes les característiques abans enumerades.

Obres místiques

Les seves principals obres místiques van ser Lliure de Santa Maria (Llibre de Santa María, c. 1290), diàleg entre personatges alegòrics sobre les excel·lències de Maria, que l'entusiasme de l'autor converteix en vibrant homenatge d'enamorat, i Libre d’amic e amat (Llibre d'amic i estimat, 1276), compost de 365 versicles de prosa poètica, on elements de la lírica provençal, de la mística àrab i del Cantar dels Cantessis contribueixen a enriquir amb subtils matisos l'expressió de les relacions entre l'ànima i Déu. Aquesta obra serà incorporada després a la novel·la Lliure d'Evast i Blanquerna o simplement *Blanquerna (1283), vigorós retaule de l'època, on el protagonista, impulsat per les seves conviccions religioses a buscar la perfecció, coneix tots els estats de la vida cristiana: matrimoni, vida religiosa, prelatura, pontificat i, després de renunciar a aquest, la vida eremítica de pura contemplació. També traçada amb sentit itinerant és la novel·la Libre de meravelles (Llibre de meravelles, 1288) o Félix, nom del protagonista, que el seu inquisitiu peregrinar és el fil conductor de penetrants reflexions sobre la bellesa de la creació i els més diversos aspectes de la vida social i del comportament humà.

Obres literaries

Entre els poemes de Llull, la crítica destaca El desconhort (El desconsol) i Cant de Ramon (Cant de Ramon), peces de cort autobiogràfic que, compostes en moments adversos (entre 1295 i 1300), adquireixen un emotiu sentit confidencial; així Plant de Nostra Dona Santa Maria (Plor de La nostra Senyora Santa Maria), que recrea amb devota inspiració les lamentacions de Maria al peu de la creu. La resta de les seves composicions en vers són peces més aviat didàctiques que posen metre i rima al servei d'una fàcil memorització per part del destinatari; és el cas d'Els cent noms de Déu (Els cent noms de Déu) i Medicina de pecat (Medicina de pecat), entre uns altres. Predomina un estricte caràcter didàctic en una sèrie d'obres en prosa com Libre de l'orde de cavalleria (Llibre de l'ordre de cavalleria, 1275), sobre la formació cristiana del cavaller, que influiria amb intensitat en l'obra de Joanot Martorell i Martí Joan de Galba, Tirant ho Blanc (1490); el Libre del gentil e los tres savis (Llibre del gentil i els tres savis, 1276), exemplificació narrativa de com podria aplicar-se el mètode exposat en Art abreujada i el Libre de mil proverbis (Llibre de mil proverbis, 1302).