La vida de Ramon Llull


Va néixer a Palma de Mallorca, en el si d'una família barcelonina establerta en l'illa de Mallorca amb motiu de ser annexionada aquesta a la Corona aragonesa per Jaime I el Conqueridor en 1229. Els fets de la seva vida estan recollits en un relat autobiogràfic, Vida coetània, dictat als seus deixebles de la Cartoixa de Vauvert (París) en 1311. Casat i pare de dos fills, era senescal del futur Jaime II de Mallorca i conreava la poesia cortesana a l'ús, quan una sèrie de fets, entre ells la impressió que li va causar un sermó sobre sant Francisco d'Assís (1263), li van decidir a emprendre una vida dedicada completament al apostolat.

Va deixar la seva família i els seus béns, i va peregrinar a Notre Dame de Rocamadour, prop de Toulouse, i a Santiago de Compostel·la. Aconsellat per sant Raimundo de Peñafort, va prosseguir la seva formació a Mallorca, on va aprendre àrab, va freqüentar la abadia cisterciense de La Real i es va dedicar a la vida contemplativa en una cova de la forest de Randa. En 1274 culminava la redacció de Lliure de contemplació (Llibre de contemplació) i Art abreujada d'atrobar veritat, dos de les obres més representatives del seu pensament filosòfic. A l'any següent, el teòleg franciscà Bertran Berenguer aprovava i elogiava els escrits de Llull. Poc després Jaime II de Mallorca, amb l'anuència del Papa, li concedia els mitjans econòmics per a la fundació d'un col·legi de missioners a Miramar (Mallorca).

En 1288 Llull va rebre el títol de doctor (magister) en la Universitat de París. No obstant, i malgrat els seus repetits intents (1297-1299, 1309-1311), les seves idees mai serien bé acollides en aquell centre del aristotelisme. El zel apostòlic que en tot moment va guiar la seva vida li va fer concebre la creació de nous centres de formació de missioners i el projecte d'una gran croada, a un temps de caràcter militar i evangelitzador. Amb èxit molt escàs, va sotmetre insistentment aquests plans a reis i papes. En 1311 va veure com el Concili de Viena del Delfinado recollia una part de les seves propostes.

Tot això no li va impedir desenvolupar una labor estrictament missionera en diverses expedicions per la costa sud del mar Mediterrani. L'última d'elles (1314-1316) li va dur A Tunis, on per ventura fos apedrellat. Però se sap que va morir a Mallorca. En el seu capital, en l'església del convent de San Francisco, de l'ordre del qual sol admetre's que va ser terciari, reposen les seves restes. Va ser beatificat per l'Església catòlica, que celebra la seva festivitat el 3 de juliol.