Tal vegada no hi importaria esmentar la tempesta que ens va afectar ahir al matí, va ser de molt curta durada, molt intensa però en aquest temps és normal que passin aquests fenòmens. Però la nota trista d'aquest dia dona importància a la jornada.
A les 09:30 hres. es veia un cel blau marí intens darrera les montanyes i arrossegant-se per damunt elles un tapament de núvols blancs com cotó -boira pel que hi estigués davall, caminant per sobre d'aquells cims - , el que em feia recordar aquella dita, escoltada assegut al braser de Ca'n Jaume mentre esperava que fos l'hora de partir a fer feina... l'amo en Jaume, cafeter, fundador d'aquest negoci que ara duen els seus nets; en Pere "creuetes", mestre ecsacallador, que em va ensenyar moltes coses d'aquest ofici; en Pau Ferrer, es glosador, quantes rotllades agradables al voltant del caliu !!! que madò Francisca, l'esposa de l'esmentat l'amo en Jaume be s'en cuidava de que no faltàs; l'amo en Pere Estrany, al que sempre vaig estar agraït per ensenyar-me la cançó d'Es Carboner, i que ell cantava amb un sentiment especial que aleshores m'encisava, i en Jaume "Marret", també glosador i dels bons, encara que es fés pregar per poder-lo escoltar... Aquell braser sempre l'he anyorat, quina riquesa amb dades de la vida qüotidiana havia amagatzemat, i quina sort els que encara ens poguerem asseure a escoltar a tots aquests personatjes, la majoria dels quals ja no estan entre noltros; anyor el braser, les històries i el personatjes que les contaven; i anyor també i molt, l'ambient... aquell aire irrepetible, les mirades fitzades en la cendra, tal vegada veient com s'apagava la darrera llum d'un "Celtas Cortos", o la puntera envermellida per la terra roja de les "porqueres" d'algún oller, que havia vengut a seure una estona, després de vetlar la fornada durant tota la nit... i com he malaït, i molt, la poca memòria que tenc per recordar el caramull de històries que vaig escoltar "en directe", en aquella rotlada.
Però no havia començat aquest article per contar tot això; vos deia que venia un cel blau molt intens, precedit d'una estora blanca i, per cert, la dita a la qual volia fer referència al principi de l'anteior paràgraf és la coneguda "quan la boira pastura, l'aigua és segura" i aquesta vegada si que ho va ser: devien ser ja les onze del matí, vaig agafar cotxe i vaig enfilar cap a l'autopista, amb això es posa a ploure d'una manera que no havia vist mai, acollonat (i perdonau l'expresió) perquè no era capaç de veure per on anava enmig d'una espessa cortina d'aigua, em vaig anar fet a la vorera, poc a poc i vaig haver d'aturar el cotxe jus darrera d'uns quants més que havien fet el mateix que jo. La cosa va durar poc, però apart de deixar 23 l/m2 amb ratxes de vent de fins a 92 k/h, va ser suficient per provocar la tragèdia en el Portitxol, quan una barcassa que feia tasques de neteja del port va volcar, provocant la mort d'un dels operaris que hi feinetjaven. Aquesta és la nota que dona un caire d'importància a aquest dia i que no he volgut deixar de comentar aqui.
Així ho va veure el diari Ultima Hora
Varen volar mobles, parasols, toldos... varen caure arbres sobre els cotxes aparcats i... es va perdre una vida.
m.-