L'aigua

INICI - HOME 

La hidrologia i la gestió de l'aigua a s'Albufera

En un paisatge, en un ecosistema com s'Albufera, l'aigua és un element clau, que convé examinar separadament, ja que condiciona de manera molt clara tot el conjunt.

L'aigua de s'Albufera té tres diferents orígens: d'escorrentia superficial (és a dir, aports de torrents exteriors al prat), surgències freàtiques interiors (els denominats "ullals") i aigua marina. S'Albufera ocupa la plana costera final de una extensa conca hidrogràfica (640 Km2).

La pluja que cau sobre aquestes vessants en part s'infiltra cap a la capa freàtica, en part s'evapora o és absorbida per la vegetació i en part nodreix els torrents (Muro, Sant Miquel) que vessen a s'Albufera. Aquests dos torrents aporten 20-24 Hm3 anuals (16 el de St. Miquel i 4-8 el de Muro). El Torrent de Sant Miquel, el més important, té grans avingudes quan rebenten "Ses Ufanes de Gabellí", unes importants fonts vauclusianes, surgències intermitents situades a 10 km al N.O. de s'Albufera.

En realitat, l'aigua dels dos torrents entra sols d'una manera molt limitada dins de s'Albufera. En el segle passat es varen canalitzar els dos torrents, alçant dos terraplens als seus marges, de manera que l'aigua va directament a la mar, sense inundar el prat. A un mapa de s'Albufera, hom pot veure com els dos torrents tenen al seu marge els camins i terraplens que referim. L'aigua de les avingudes inunda sols la part anomenada Es Forcadet, el triangle que queda abans de la confluència del dos torrents en el Gran Canal. A la desembocadura del Gran Canal, aquesta aigua pot entrar (si l'avinguda dels torrents coincideix amb una plena de la mar) als canals laterals (Sol i Siurana), i passar a s'Albufera. A l'altura de la Punta des Vent hi ha una altra connexió, per una regana baix la carretera des Mig i una comporta cap al Canal Loco, dins del Colomar. Hi ha altres comportes i reganes a diversos punts dels torrents. A més, en alguns punts, els terraplens s'han fet malbé, i vessen als marjals, amb gran disgust i perjudicis pels pagesos.

Una altra part de l'aigua dolça (o lleugerament salabrosa) prové de la capa freàtica. Una sèrie indeterminada d'ullals vessa dins del prat, sobre tot a la part meridional. Es calcula que això representa de 25 a 30 Hm3 anuals. Aquesta aigua és bàsicament la que corre pels canals. Té dues sortides: el Pont dels Anglesos, on els canals des Sol i Siurana aboquen al Gran Canal; i l'Estany des Ponts, a on s'aboca principalment a través del Canal Ferragut, perquè l'aigua de la part SW pugui passar a l'altra banda del Gran Canal, hi ha una sèrie de sifons que passen del Canal des Sol al Siurana, per davall els dos camins i el Gran Canal. Aquests sifons funcionen des de fa mes d'un segle. Generalment, es pot veure la poderosa surgència d'un d'aquests sifons en el Siurana, devora el Pont de Sa Roca.

L'aigua marina penetra per S'Oberta, quan hi ha plena, i a L'Estany des Ponts. L'equilibri aigua marina-aigua dolça és molt important per a la vegetació, i condiciona tot l'ecosistema.

Malauradament, l'aigua de s'Albufera té alguns problemes de contaminació. El torrent de Sant Miquel rep les aigües residuals de Sa Pobla (tractades prèviament a la planta de depuració), i hi ha alguns problemes d'origen agrícola (nitrats). Afortunadament, les aigües de les urbanitzacions, que fins fa pocs anys s'abocaven a s'Albufera, ara són depurades pràcticament en la seva totalitat.

Un eix prioritari de la gestió de s'Albufera és el control i seguiment de la qualitat i la quantitat de l’aigua la zona humida.

La declaració del parc va suposar la millora de la qualitat de l’aigua. Les aigües que abans s’hi abocaven sense depurar, ara són conduïdes a les depuradores de sa Pobla i Can Picafort.

Cada mes, el personal del parc, pren mostres d’aigua per mesurar una sèrie de paràmetres fisicoquímics i vetllar per la seva qualitat.

L’altre objectiu de la gestió hídrica és el control de la quantitat i dels fluxos d’aigua. Els canals construïts en el segle XIX per a la dessecació de s’Albufera tenien com a funció que l’aigua fluís directament cap a la mar. Ara la finalitat és mantenir una xarxa bàsica de canals en bones condicions, per la seva importància com a hàbitat, per mantenir el cabdal ecològic i perquè no s’inundin les zones agrícoles de Sa Marjal. 

També es fan actuacions de retenció de l’aigua dolça, per tal de mantenir les zones inundades i recuperar antigues llacunes. Tot això sense perdre el contacte amb la mar, imprescindible per a les poblacions de peixos, com l’anguila, l’espècie més important per als pescadors de la comarca.

Per complir aquests objectius es disposa de sistemes de comportes, es realitzen dragats i neteges de canals, síquies i llacunes. Durant l’hivern, per no interferir en nidificació, se sega el canyet, que així no ofegarà el flux de l’aigua en els canals.

Les neteges són especialment importants quan les torrentades fan arribar al parc grans quantitats de materials i residus dipositat aigües amunt.

 

PRINCIPI  -  INICI - HOME 

 

 

Textos: 
S'Albufera, Guia de passeig (MAYOL,J.; LLABRES,A.; AGUILO,J.A.; PERELLO, G, i MUNTANER, J. - 1991)
S'Albufera, gestió per a la conservació DVD (LLAUGER, A. i PERELLÓ, G. - 2003)