Les aus de s'Albufera

Sedentàries  - Estivals  - Hivernals - MigrantsRareses i divagants

Reintroduccions - ZEPA - Censos d'aquàtiques  -  Documents

 INICI - HOME    TORNAR A BIODIVERSITAT


 

Els aucells, diversos, abundants, visibles i audibles, són el grup de vertebrats de més prestigi a s'Albufera. Molts de visitants són ornitòlegs o fotògrafs, i venen darrera aquests animals esquius, dels que s'han inventariat més de dues-centes espècies.

Una passejada pels malecons o els camins de s'Albufera dóna peu a interessants observacions, o al menys a una estona ben agradable, descobrint espècies que resulta molt difícil observar a altres llocs de Mallorca. Uns binocles o, millor encara, un petit telescopi amb un trespeus, facilitaran les observacions.

Com descriure aquesta riquesa? No podem dur aquí el vol poderós de les ànneres, el crit de l'avisador o el planeig pirata de l'arpella, el raig blau de l'arner, l'explosió de colors de l'abellarol... Aquests petits miracles no es poden escriure, s'han de veure.

MES INFORMACIÓ:

Llista d'aus observades a s'Albufera a 1 d'agost de 2008 (llista_aus2008.pdf 157KB)

Llistats quinzenals d'aus observades a s'Albufera

LES AUS DE S'ALBUFERA DE MALLORCA (Pàgina web).

ALTRES DOCUMENTS SOBRE LES AUS DE S'ALBUFERA

 

 

ELS AUCELLS SEDENTARIS

Una cinquantena d'espècies estan presents tot l'any i, generalment, nidifiquen a s'Albufera.

El més conegut és, segurament, el Coll-blau, l'ànnera salvatge, relativament abundant per tota l'àrea. En els canals i llissers es poden observar sempre les Fotges, negres, amb el bec blanc, i les Gallinetes d'aigua, amb plomes blanques a la cua i els costats. Són, probablement, les tres espècies que tot observador anota sempre, però també podem observar el blau i lluent Gall-Faver (reintroduït el 1991). És fàcil trobar també el petit Setmesó, i sentir el crit escandalós del Rascló, com un porc a matances.

El rapinyaire més típic de s'Albufera és l'Arpella, que pràcticament mai es pot observar fora dels prats. Vola sobre el canyet amb les ales un poc alçades, formant una v ben característica.

Passem revista a la gent menuda. a les espècies de tamany reduït. Com a sedentaris, tenim el Puput, la Mèl.lera, el Vitrac, el Rossinyol bord - de cant sonor, destacat-, la Boscarla mostatxuda, que probablement té a s'Albufera una de les poblacions més importants d'Espanya, la Butxaqueta, de crit monòton, reiteratiu en el seu vol sacsat, i l'Hortolà de canyar, especialment abundant a l'hivern. No és tot, això: cal evocar als tímids Buscarets, els diminuts Reietons i els inquiets Ferrericos, de la mateixa manera que la rabassuda Sòl.lera o els famosos Verderols, Caderneres, Gafarrons i Passarells.

Tenim també una sèrie d'aucells que es poden veure tot l'any a s'Albufera, sense que hi criïn: venen a menjar i tenen el niu lluny el Falcó, la Gavina i el Xoriguer. I, sobretot, una de les espècies que tothom vol veure, la raríssima Aguila peixetera, el rapinyaire més rar d'Espanya i del Mediterrani que cada dia pesca i reposa aquí. També tenim espècies que no crien a les Balears i es poden veure gairebé tot l'any, com la Cama-roja o la Gavina d'hivern. Aquests darrers no són pròpiament sedentaris, ja que migren per criar, però o bé ens queden joves o animals que no crien, o la seva estada fora de l'illa és tan curta, que pràcticament sempre hi ha alguns individus presents.

 

PRINCIPI

Anas platyrhynchos - (c) Biel Perelló
  Cap-blau i rossa. Anas platyrhynchos © Biel Perelló
   http://www.bielperello.com/

Porphyrio porphyrio - (c) Biel Perelló
  Gall faver. Porphyrio porphyrio © Biel Perelló
  
http://www.bielperello.com/

 

ELS AUCELLS ESTIVALS  

Aquests són els que arriben a la primavera, per criar a les nostres latituds i retornar a l'hivern als seus quarters d'hivernada africans, sovint més al sud del desert del Sahara.

Entre ells tenim el Suís i l'Agró roig, el primer diminut i discret, mal de veure; l'agró, en canvi, és un dels aucells més grans de s'Albufera i a l'estiu el seu vol majestuós, és ben característic del cel albuferer. Un altre cama-llarga característic és l'avisador, blanc-i-negre, de potes vermelles; i el Tiruril.lo menut, molt abundant en Es Cibollar i Es Colombar.

Entre els passeriformes s'han de destacar el Xètxero grog, que cria als salicorniars, el Rossinyol gros i la Boscarla de canyar, molt abundants en el canyet.

La riquesa d'insectes de s'Albufera atreu tot l'estiu a Falzies, Oronelles i Cabots. Com a falzies gegantines, però igualment lonilínies i d'àgil volada, són molt freqüents els Falcons marins, un dels atractius més celebrats pels ornitòlegs que visiten s'Albufera.

PRINCIPI

Cama-roja © Miquel A. Dora, 2004
Cama-roja. Tringa totanus © Miquel A. Dora, 2004
http://www.fotodenatura.com/

Avisador (c) Miquel A. Dora 
  Avisador. Himantopus himantopus © Miquel A. Dora, 2004
   http://www.fotodenatura.com/

  Llambritja - (c) Maties Rebassa, 2004
  Llambritja. Sterna hirundo © Maties Rebassa, 2004    

 

ELS AUCELLS HIVERNALS

A finals de tardor, una legió d'aus nord-europees i asiàtiques veuen el seu país cobert de neu, i els seus llacs gelats. Baixen aleshores, a la Mediterrània, a la recerca d'un clima menys rigorós i paisatges hospitalaris. s'Albufera n'és un d'aquests espais, i té un paper fonamental per a l'hivernada de molts de mils d'aucells.

És l'època de les Corpatasses, grans i negres; dels elegants Agrons grisos; dels esbarts abundants d'anneres: Siuladors, Sel.les, Cullarots, Moretons, Moretons de puput,... Cada any compareix també un petit grupet, sempre espectacular, d'Oques salvatges.

Entre les limícoles, la més abundant i coneguda és la Juia, que s'aplega en grans esbarts. Abunda també el Cegall.

Una autèntica munió d'aucells troba refugi i aliment en els canals i la vegetació de s'Albufera: Ulls-de-bou, Ropits, Tords, Titines, Xètxeros,... La colgada dels estornells és un espectacle digne de ser vist: un gran núvol d'aucells (de vegades de centenars de mils!) evoluciona en el cel, sovint empaitat (o empaitant) per arpelles i falcons, fins que cau com una pluja viva dins del canyissar més espès i llunyà.

Censos d'aus aquàtiques hivernants

PRINCIPI

 

 

ELS MIGRANTS

Els aucells segueixen, amb rigor, els seus calendaris, els seus cicles. La primavera, de març a fí de maig, està caracteritzada per un viatge apressat cap al nord, per estendre el territori de cria als països de dies llargs i aliment abundós. A l'agost comença el pas, multitudinari (ara baixen casi tots els que pujaren, amb els seus fills) cap a migjorn. Els que hem anomenat com a hivernants o estivals són un petit segment d'aquesta enfilada inacabable de viatgers alats, que passen i repassen pels nostres cels i que mengen i reposen a s'Albufera.

Són visitants d'aquestes èpoques: la Sel.la blanca, una ànnera pròpia de la primavera, el Toret, ocasionalment les Grues o el Bec-planer. Com a rapinyaires migrants destacarem al Falcó vesper, la Milana negre, l'Àguila d'Albufera i una espècie oriental de xoriguer, de color negre, cada any vist a s'Albufera, quasi única localitat espanyola on es pot considerar regular: el Falcó cames-rotges.

Les limícoles són, probablement, els migrants més abundants. Moltes vénen de la Tundra i volen fins a l'Àfrica Tropical, com els Corriols (el variant, menut i de Temmink). El Corriol de bec llarg és més freqüent a la tardor. Els acompanyen el Tirulil.lo gros, el Batallaire, Curleres, Cegalls de Mosson, Xivitones i Becassinetes. També es nota el pas de diverses espècies de Fumarells.

PRINCIPI

 

  Cama-verda (c) Maties Rebassa, 2004
  Cama-verda. Tringa nebularia © Maties Rebassa, 2004    

 

RARESES I DIVAGANTS

Una sèrie d'espècies resulten difícils d'incloure a les categories anteriors, perquè es presenten de manera imprevisible o irregular. Es el cas d'alguns aucells espectaculars, molt apreciats pels observadors, com l'Agró Blanc Gros o les Cigonyes (la Blanca i la Negra) que compareixen irregularment en migració. Esporàdicament s'observa l'Ibis Negre, i gairebé cada any, be que per poc temps, algún Flamenc.

La protecció efectiva de s'Albufera i la gestió adient dels biotops ha augmentat la riquesa avifaunística d'aquest racó privilegiat de Mallorca, per a delit de tots els amants dels aucells i la natura.

PRINCIPI

 

S'ALBUFERA, ZONA D'ESPECIAL PROTECCIÓ PER A LES AUS (ZEPA)

El Consell de les Comunitats Europees adoptà al 1979 la Directiva 79/409/CE relativa a la conservació dels aucells silvestres. Partint del principi que les aus constitueixen un patrimoni comú per a tota Europa, la Directiva pretén la conservació i l'adient gestió de totes les aus silvestres que viuen en el territori de la Comunitat Europea. Per a tal finalitat, defineix unes normes generals de protecció, en limita la relació d'espècies que poden ser objecte d'explotació cinegètica i també els mètodes de captura, i regula també llur comercialització. A més, la Directiva lliura suport legal a un dels principis més elementals de la conservació de la vida silvestre; la protecció dels hàbitats per a garantir la protecció de les espècies. Així, en l'annex I hi ha una relació de 175 espècies que han de ser objecte de mesures especials de conservació dels seus hàbitats.

Així, per a les espècies esmentades en l'annex I, els Estats membres tenen l'obligació de conservar els territoris més adients, en nombre i superfície suficient per a garantir-ne llur supervivència. Aquests territoris són les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPAs), o han d'adoptar-s'hi les mesures més adients per a evitar la contaminació i/o el deteriorament dels hàbitats, i les pertorbacions que n'afectin les aus.

Més informació sobre la ZEPA de s'Albufera

PRINCIPI  INICI - HOME 

 

Textos: 
S'Albufera, Guia de passeig (MAYOL, J.; LLABRES, A.; AGUILO, J.A.; PERELLO, G, i MUNTANER, J. - 1991), tríptic del parc (BENNASSAR, P.; MAYOL, J. i PERELLÓ, G - 1998). i elaboració pròpia amb dades del GOB