La vegetació de s'Albufera està determinada per dos elements decisius: l'aigua i la sal, factors ecològics la importància dels quals sobre la vida de les plantes tots coneixem molt bé. Per altre part, l'acció humana sobre la vegetació és ben evident , ja que l'home ha afectat la composició i evolució de la flora de s'Albufera.
Els factors ambientals (clima, sól, etc.) actuen de manera combinada i, en el cas de s'Albufera es reforcen mútuament: les pluges primaverals i hivernals coincideixen amb un màxim de surgències d'aigua freàtica i dels aports de les fonts al voltant de s'Albufera. A l'estiu coincideix la manca de pluja i l'elevada temperatura, amb una fortíssima evaporació i augment de la concentració salina a molts de llocs.
L'acció humana és important: la dessecació, l'obertura de canals, els terraplens, les repoblacions, les pastures, els conreus i el seu abandó, etc... són accions que repercuteixen directament sobre la vida vegetal. Per altre banda, bé que no sigui massa evident, hi ha un factor lligat a l'home que ha actuat molt intensament en aquest ecosistema: el foc. Fins fa pocs anys, aquest era el sistema més usual per gestionar el canyet, i els incendis han travessat s'Albufera de part a part. Si el sistema resulta més o menys útil per controlar el canyet o la sesquera a curt termini, té efectes negatius molt importants, com és per exemple, la mort de molts d'arbres afectats (tamarells, polls blancs, oms,...). El foc, ben utilitzat, pot ser una eina, però històricament se n'ha abusat.
Per presentar la vegetació de s'Albufera utilitzarem les agrupacions de plantes que tenen els mateixos requeriments ecològics: les comunitats. Seguirem, per això, un itinerari imaginari de la platja fins a l'interior, i descriurem com es van presentant diverses comunitats vegetals d'acord amb les variacions dels factors ambientals.
La barra litoral de s'Albufera és arenosa, i esta formada per una platja no gaire ampla i una sèrie de dunes. L'arena és, en principi, un substrat mòbil, molt àrid (l'aigua s'infiltra ràpidament), en general pobre en nutrients per les plantes, i prou salat a la vorera de mar.
La primera planta que trobam a la platja és l'anomenada alga, erròniament, ja que és una planta fanerógama, la Posidonia oceanica. És una espècie que forma praderíes submarines, i les seves fulles s'acumulen sobre la platja quan moren. Molt fibrosa, els seus restes formes unes boles de color terrós, intrigants i divertides per als nins.
Sobre la platja pròpiament
dita no hi creix gaire cosa: arriben les onades, i la vida
vegetal resulta impossible. Més enrera, a alguns metres de la
ribera s'hi fa el Borró, de fulles molt llargues i groguenques,
amb altres gramínies com l'Agropyrum junceum i l'Sporobolus
arenarius. Entre elles tenim una gespa discreta, de tiges
ajupides i fulletes compostes que al començament de la
primavera dóna una floració groga espectacular: la formen dues
espècies, Medicago marina i Lotus creticus. La
flor més bella de la platja és estival: els Lliris de platja són
espectaculars, blancs, olorosos, grans... Però la planta més
coneguda pels banyistes (sobre tot si van descalços) és el
Card marí, una umbel.lífera de tamany discret i pues
poderoses; les fulles immediates d'una flora es tornen blaves, i
molts d'insectes les visiten. També es fa per aquí el Rave de
mar i una casta de violer, la Matthiola sinuata, de flors
purpurines, grans.
Vista aèria d'Es Comú - © Biel
Perelló
Aquestes són les plantes que resisteixen bé els embats marins, sobre la primera cresta de dunes. Més endins ja es fan plantes llenyoses, que returen l'arena amb les seves arrels, molt esteses per a captar l'aigua que necessiten. Aquesta xarxa subterrània és ben visible on l'erosió o la mà de l'home han fet malbé la duna. Una vegetació molt important, aquesta, ja que evita que els turons d'arena, les dunes, es desplacin amb el vent. La planta local més important és el Ginebró de fruit gran, que no es troba a cap altra localitat balear. Darrera la primera faixa de ginebrons trobam el pinar, amb Pins barraquers, Mata llentrisquera, Romaní (l'aroma mediterrani per antonomàsia), Xiprell (d'espectacular floració autumnal, amb els seus ramells de campanetes rosades), Aladern de fulla estreta, Matapoll, Esparraguera,... No manquen, entre els arbusts, les lianes: les masses d'aritja són espectaculars, i donen una formació impenetrable inèdita a Mallorca. També tenim Xuclamel i la discreta Rotjeta, de fulles molt aspres. Aquestes dunes son també notables per un endemisme gimnèssic (és a dir exclusiu de Mallorca i Menorca) anomenat Peu de Milà. És un matoll de fulles imbricades i molt peludes, que creix a molt poques localitats. A la primavera, dins del pinar, floreixen una bona diversitat d'orquídies, tant belles com diminutes.
