La biodiversitat

La vegetació - Les aus - Els mamífers - Amfibis i rèptils - Els peixos - L'anguila

Els insectes - Actuacions de gestió

INICI - HOME


PERFUMS I COLORS: LA VEGETACIÓ

La vegetació de s'Albufera està determinada per dos elements decisius: l'aigua i la sal, factors ecològics la importància dels quals sobre la vida de les plantes tots coneixem molt bé. Per altre part, l'acció humana sobre la vegetació és ben evident , ja que l'home ha afectat la composició i evolució de la flora de s'Albufera.

Els factors ambientals (clima, sól, etc.) actuen de manera combinada i, en el cas de s'Albufera es reforcen mútuament: les pluges primaverals i hivernals coincideixen amb un màxim de surgències d'aigua freàtica i dels aports de les fonts al voltant de s'Albufera. A l'estiu coincideix la manca de pluja i l'elevada temperatura, amb una fortíssima evaporació i augment de la concentració salina a molts de llocs.

L'acció humana és important: la dessecació, l'obertura de canals, els terraplens, les repoblacions, les pastures, els conreus i el seu abandó, etc... són accions que repercuteixen directament sobre la vida vegetal. Per altre banda, bé que no sigui massa evident, hi ha un factor lligat a l'home que ha actuat molt intensament en aquest ecosistema: el foc. Fins fa pocs anys, aquest era el sistema més usual per gestionar el canyet, i els incendis han travessat s'Albufera de part a part. Si el sistema resulta més o menys útil per controlar el canyet o la sesquera a curt termini, té efectes negatius molt importants, com és per exemple, la mort de molts d'arbres afectats (tamarells, polls blancs, oms,...). El foc, ben utilitzat, pot ser una eina, però històricament se n'ha abusat.

Per presentar la vegetació de s'Albufera utilitzarem les agrupacions de plantes que tenen els mateixos requeriments ecològics: les comunitats. Seguirem, per això, un itinerari imaginari de la platja fins a l'interior, i descriurem com es van presentant diverses comunitats vegetals d'acord amb les variacions dels factors ambientals.

 

 

LA PLATJA I LES DUNES

La barra litoral de s'Albufera és arenosa, i esta formada per una platja no gaire ampla i una sèrie de dunes. L'arena és, en principi, un substrat mòbil, molt àrid (l'aigua s'infiltra ràpidament), en general pobre en nutrients per les plantes, i prou salat a la vorera de mar.

La primera planta que trobam a la platja és l'anomenada alga, erròniament, ja que és una planta fanerógama, la Posidonia oceanica. És una espècie que forma praderíes submarines, i les seves fulles s'acumulen sobre la platja quan moren. Molt fibrosa, els seus restes formes unes boles de color terrós, intrigants i divertides per als nins.

Sobre la platja pròpiament dita no hi creix gaire cosa: arriben les onades, i la vida vegetal resulta impossible. Més enrera, a alguns metres de la ribera s'hi fa el Borró, de fulles molt llargues i groguenques, amb altres gramínies com l'Agropyrum junceum i l'Sporobolus arenarius. Entre elles tenim una gespa discreta, de tiges ajupides i fulletes compostes que al començament de la primavera dóna una floració groga espectacular: la formen dues espècies, Medicago marina i Lotus creticus. La flor més bella de la platja és estival: els Lliris de platja són espectaculars, blancs, olorosos, grans... Però la planta més coneguda pels banyistes (sobre tot si van descalços) és el Card marí, una umbel.lífera de tamany discret i pues poderoses; les fulles immediates d'una flora es tornen blaves, i molts d'insectes les visiten. També es fa per aquí el Rave de mar i una casta de violer, la Matthiola sinuata, de flors purpurines, grans.

 



Vista aèria d'Es Comú - © Biel Perelló

Aquestes són les plantes que resisteixen bé els embats marins, sobre la primera cresta de dunes. Més endins ja es fan plantes llenyoses, que returen l'arena amb les seves arrels, molt esteses per a captar l'aigua que necessiten. Aquesta xarxa subterrània és ben visible on l'erosió o la mà de l'home han fet malbé la duna. Una vegetació molt important, aquesta, ja que evita que els turons d'arena, les dunes, es desplacin amb el vent. La planta local més important és el Ginebró de fruit gran, que no es troba a cap altra localitat balear. Darrera la primera faixa de ginebrons trobam el pinar, amb Pins barraquers, Mata llentrisquera, Romaní (l'aroma mediterrani per antonomàsia), Xiprell (d'espectacular floració autumnal, amb els seus ramells de campanetes rosades), Aladern de fulla estreta, Matapoll, Esparraguera,... No manquen, entre els arbusts, les lianes: les masses d'aritja són espectaculars, i donen una formació impenetrable inèdita a Mallorca. També tenim Xuclamel i la discreta Rotjeta, de fulles molt aspres. Aquestes dunes son també notables per un endemisme gimnèssic (és a dir exclusiu de Mallorca i Menorca) anomenat Peu de Milà. És un matoll de fulles imbricades i molt peludes, que creix a molt poques localitats. A la primavera, dins del pinar, floreixen una bona diversitat d'orquídies, tant belles com diminutes.

PRINCIPI

 

LA VEGETACIO DE PRAT

Darrera les dunes, sobre un substrat argilós o llimós, inundat de manera temporal o permanent, trobarem les plantes pròpies de la zona humida.

Les zones més pròximes a la mar, en principi són més salades i s'hi fan les plantes que s'anomenen halófiles (amigues de la sal). La més important és l'Herba salada, de fulles articulades, molt carnoses i a temporades d'un vistós color vermell. L'acompanya Obiones portulacoides, de fulles oblongues, grisenques. En els indrets inundats de manera més prolongada i on la salinitat no resulta tan gran tenim els Joncs, de diferents espècies, sempre de tiges lineals i punxegudes. Les fulles del jonc gairebé no es veuen: són sols unes petites làmines, bassals, que tenen una funció curiosa i vital: acumulen les sals que, inevitablement, absorbeix la planta en créixer, i després es desprenen, lliurant així al vegetal densa, que es disposa com un mosaic de les diferents espècies o comunitats. Aquests canvis es deuen a mínimes variacions de relleu, que fan canviar la homitat, evaporació, acumulació de sal, etc.

En els turons (dunes antigues, restes d'una restinga anterior) es troba una vegetació peculiar: faixes successives de Jonc negre, Plantatge i pinar més o manco ben formats. Aquí també es espectacular la floració d'Orquídies, com les Sabatetes del Bon Jesús, i altres espècies. Durant algunes setmanes, centenars i centenars d'aquestes floretes encatifen de bellesa aquestes dunes. Ben prop, a terrenys inundats, es pot gaudir de l'orquídia més gran i espectacular: la raríssima Orquídia de Prat. No estarà de més dir que les orquídies, i altres plantes rares, estan protegides, i és il·legal, a més d'immoral, arrabassar-les o tallar-les.

Les zones inundades de manera permanent per les aigües dolces estan ocupades per una densa massa de Canyet i de Sesquera (planta de fulles acintades i molt tallants). Aquestes dues plantes dominen absolutament el paisatge de s'Albufera, i cobreixen centenars de Has. Són la base de l'ecosistema més extens, i fins i tot resulten massa abundants per afavorir la diversitat i quantitat de la fauna, de manera que resulta necessari gestionar l'immens herbassar de canyet i sesquera. Molt sovint, especialment a les vores dels camins, aquestes plantes duen envoltillada una Corretjola, de fulles sagitades i grans flors blanques.

Hi ha també plantes que creixen dins de l'aigua. Pot ser la més abundant és l'Herbei, de fulles primes i llargues, com una cabellera, agitades per la corrent. Una planta molt maca és la Coa de Mart, de fulles verticilades i tronquets de color vermell viu, molt vistós. Abunden les Réboles, els Creixens i la Zanichellia palustris, de tiges molt primes.

A les aigües més dolces i encalmades, la superfície queda coberta per una densa sopa de Llenties d'aigua. A les vores dels canals la Bova (col·lectada encara per usos artesanals), la Bova Borda i la Falsa Bova.

Sobre els terraplens i a les vores dels camins que travessen s'Albufera varen ser sembrats Oms i Polls blancs, que formen bosquets caducifolis, de tipus galeria, molt curiosos. Amb ells creixen el Cirerer de pastor, l'Esbarzer, de fruit deliciós tant pel passejant com pels aucells, la Proenga, de flors liles, com a molinets, o el Peu de Crist, de fulles palmades i flors grogues.

Aquí i allà, on els incendis els han deixat sobreviure, creixen alguns Tamarells.

PRINCIPI

 




Abellera © Biel Perelló  
Abellera -Ophrys apifera © Biel Perelló

Orquídia de Prat (c) Miquel A. Dora
Orchis laxiflora palustris  © M.A. Dora

ELS MAMÍFERS

No és senzill observar mamífers a s'Albufera. De matinada o d'horabaixa, es poden sorprendre els Conills, molt abundants en els turons o el malecons. També la Llebre ha colonitzat recentment s'Albufera i es pot veure amb facilitat a Amarador i als camins centrals. Abunden les Rates i els Ratolins de diverses espècies: en alguns biotops de s'Albufera es considera que hi ha densitats de les més elevades. Els Mostels, abans molt abundants, ara són escassos degut a vàries inundacions molt grosses que varen malmenar molt al seva població. Ocasionalment es pot veure algun Mart que ens visita de la propera Serra de Tramuntana. La fauna de Rates pinyades és abundant i diversa, però ben complicada a nivell específic per a l'observador.

Lamentablement, també abunden els Moixos orats, que fan molt de mal a la fauna silvestre, i són controlats pels guardes de s'Albufera, el mateix que els cans abandonats, que de vegades compareixen per la zona.

PRINCIPI

 

 

AMFIBIS I RÈPTILS

Malgrat el nombre d'espècies sigui reduït, aquest és un grup zoològic que bé mereix una certa atenció del visitant. El Granot és l'autèntic fons sonor de la primavera, present i abundant per tot arreu, excepte els llocs més salats; el Calàpet és més ocasional, però de vegades pul·lula en gran nombre per la faixa costera; aquest amfibi té una distribució geogràfica oriental, i les Balears són l'única localitat espanyola on viu.

 

Emys orbicularis - (c) Biel Perelló  
Tortuga d'aigua. Emys orbicularis - © Biel Perelló

 

Serp d'aigua - Natrix maura (c) Biel Perelló
  Serp d'aigua. Natrix maura - © Biel Perelló 


Granot. Rana perezi
- © Biel Perelló

El rèptil més amenaçat de s'Albufera és la Tortuga d'aigua, n'hi ha que s'assolellen sobre l'herbei o als marges dels canals, excepte els mesos més crus de l'hivern, quan estan en letargia; abundant fins fa uns anys, la introducció desafortunada de la competidora Tortuga de Florida ha suposat un fort cop en molt poc temps. Aquesta darrera espècie és més dominant i agressiva, apoderant-se de les millors zones d'alimentació i de cria.

La Serp d'aigua és abundant, i hom pot topar-se amb ella a qualsevol camí, com totes les serps de les Balears, és inofensiva. El Dragó és molt abundant a les parets, ruïnes i construccions, on probablement també deu viure el Dragonet.

PRINCIPI

 

 

ELS PEIXOS

Els peixos són un element important en quasi tots els ecosistemes aquàtics. Així, juguen un important paper en la pròpia regulació de l'ecosistema, aprofitant-se de l'elevada producció existent i essent, alhora, la base de la dieta de determinats aucells ictiòfags com Pandion, Egretta o Podiceps, els quals consumeixen diàriament de 200 a 800 g. de peix. Constitueixen, a més, una de les principals raons per les què l'home s'ha interessat pels esmentats ambients.

Els peixos dels estuaris i les llacunes litorals són el fruit de la intersecció d'espècies d'origen marí i d'aigua dolça, adaptades a suportar condicions ambientals fluctuants. La distribució i l'abundància d'espècies es relacionen amb les variacions de salinitat, temperatura, fondària, flux..., i amb la capacitat de les espècies per adaptar-s'hi

El coneixement del component ictiològic de la fauna de s'Albufera de Mallorca és veritablement escàs. Es possible reduir el coneixement a un catàleg d'espècies encara no definitiu i a la comprovació de l'augment de la riquesa específica en funció de la proximitat a la mar. Malgrat tot, podem considerar un seguit de caràcters que ens descriuen aquest poblament:

- Encara que el catàleg icitiològic no és complert, són 29 les espècies citades a s'Albufera, essent les famílies dominants la des espàrids (7 espècies), els mugílids (5 espècies) i els gòbids (4 espècies).

- Únicament dues espècies (Gambúsia affinis holbrocki i Gasterosteus aculeatus) són d'aigua dolça. La majoria són marines que entren a s'Albufera per motius tròfics o de protecció.

Llisa. Liza sp. © Kim Biledgaard
Llisa. Liza sp. © Kim Biledgaard
http://www.biledgaard.dk/   

- De les 29 espècies descrites fins al moment, 10 són sedentàries, és a dir, que poden realitzar tot el seu cicle vital a s'Albufera; 14 són estacionals o migratòries (no poden colonitzar aquests medis i els colonitzen periòdica i temporalment per tornar després al seu medi original); i 5 són ocasionals (que realitzen incursions aprofitant els episodis favorables del cicle llacunar).

- La riquesa en espècies mostra un gradient invers a la distància a la mar. Així, els indrets amb més diversitat de peixos són aquells millor comunicats amb la mar, més fondos i amb major salinitat.

Moltes de les espècies presents a s'Albufera tenen interès per l'home. Així, la pesca esportiva és una pràctica regulada en les aigües del Parc. De les espècies explotades, sens dubte la que presenta un major interès és l'anguila, la qual és objecte d'una pesca tradicional (de cucada), i fins i tot d'una explotació comercial, justificada per l'interès gastronòmic i etnològic-cultural-popular de la comarca (essent el volum de captures superior als 500 Kg, depenent dels anys.). A l'hivern del 1989-1990 va ser detectat a les anguiles de s'Albufera un paràsit de la bufeta gasosa, Anguillicola crassus, un nemàtode de 2 cm de longitud i color blanquinós, que no va afectar la qualitat gastronòmica de les anguiles.

D'ençà el 2001 es detecta a s'Albufera la presència de la Carpes (Cyprinus carpio) -familia Cyprinidae-. Aquesta espècie alòctona introduïda és molt abundant al Gran Canal, Torrents de Sant Miquel i Muro (s'hi han vist peixos de 4 a 12 Kg. de pes !!) i és visible al Canal del Sol, i ja s'han detectat exemplars a les Síquies de Son Senyor i Son Amer i al Ras, fins i tot amb poca aigua... L'augment de la seva població suposa un seriós problema per a l'ecologia aquàtica de s'Albufera, són peixos depredadors, omnívors, d'alta fecunditat i que enterboleixen les aigües amb la seva acció. 

 

PRINCIPI

 

CATÀLEG ICTIOLOGIC DE S'ALBUFERA

ANGUILIFORMES (Anguil.liformes)

ANGUILLIDAE (Anguíl.lids)

Anguilla anguilla (anguila)

ATHERINIFORMES (Ateriniformes)

ATHERINIDAE (Aterínids)

Atherina (Hepsetia) boyeri (joell o peix sense sang)

CYPRINODONTIFORMES (Ciprinodontiformes)

POECILIIDAE (Pecílids)

Gambusia affinis holbrocki (gambúsia)

GASTEROSTEIFORMES (Gasteroteïformes)

GASTEROTEIDAE (Gasterostèids)

Gasterosteus aculeatus (espinós)

SYGNANTHIDAE (Signàtids)

Syngnanthus abaster (agulleta de riu)

PERCIFORMES (Perciformes)

SERRANIDAE (Serrànids)

Dicentrarchus labrax (llop)

CARANGIDAE (Caràngids)

Seriola durmeril i (serviola)

Lichia amia (palomida)

MULLIDAE (Múl.lids)

Mullus surmuletus (moll de roca)

SPARIDAE (Espàrids)

Diplodus anularis (esparrall)

Diplodus (=Puntazzo) puntazzo (morruda)

Diplodus sargus sargus (sard)

Diplodus vulgaris (variada)

Lithognathus (=Pagellus) mormyrus (mabra)

Sarpa (=Boops) salpa (salpa)

Sparus aurata (orada)

SCIAENIDAE (Esciènids)

Umbrina cirrosa (escorball)

BLENNIIDAE (Blènnids)

Blennius (=Parablennius) sanguinolentus (rabosa)

Blennius (=Salaria) pavo (rabosa)

GOBIIDAE (Gòbids)

Gobius cobitis (cabot)

Gobius niger (cabot)

Gobius paganellus (cabot)

Pomatoschistus microps

MUGILIDAE (Mugílids)

Mugil cephalus (llisa)

Chelon labrosus (llisa)

Liza aurata (llisa)

Liza ramada (llisa)

Liza saliens (llisa)

PLEURONECTIFORMES (Pleuronectiformes)

SOLEIDAE (Solèids)

PRINCIPI

 

 

ELS INSECTES

Papallona del gram (c) Miquel A. Dora, 2004.
Pararge aegeria sardoa  
© Miquel A. Dora

Lachnaea vicina © Miquel A. Dora
Lachnaea vicina © Miquel A. Dora, 2004

 

ACTUACIONS DE GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT

Una de les principals actuacions per a recuperar la biodiversitat ha estat la reintroducció d’espècies que havien desaparegut, com el gall faver i bec vermell, que ja s’han fet habituals i crien a s’Albufera.

 

Porphyrio porphyrio - (c) Biel Perelló
Gall faver. Porphyrio porphyrio © Biel Perelló
Bec Vermell (c) Biel Perelló
Bec Vermell. Netta ruffina © Biel Perelló

 

També es controla la presència d’espècies invasores, perjudicials per a la flora i la fauna autòctona, com les tortugues de Florida, els moixos orats, les carpes i diverses plantes al·lòctones. 

 

El seu control o eliminació són reptes de la gestió de la biodiversitat del Parc.

 

Tortuga de Florida (c) Biel Perelló                            Carpes al Gran Canal, 2001 (c) Biel Perelló
Tortuga de Florida Trachemys scripta, capturada a s'Albufera i Carpes Cyprinus carpio al Gran Canal (2001) © Biel Perelló

Per evitar perills per a l’avifauna s’han eliminat algunes esteses elèctriques i s’han soterrat conduccions.

La recuperació del bosc de ribera i la conservació de les orquídies són també objectius prioritaris.

Així mateix la vigilància continuada en tota l’extensió del parc ha permès reduir la caça i la pesca furtives, reduir els incendis i controlar el compliment de la normativa del parc.

 

PRINCIPI   INICI - HOME

 

 

Text:
S'Albufera, Guia de passeig (MAYOL, J.; LLABRES, A.; AGUILO, J.A.; PERELLO, G, i MUNTANER, J. - 1991). Ttríptic del parc (BENNASSAR, P.; MAYOL, J. i PERELLÓ, G - 1998).