Presentació i introducció

INICI - HOME


Benvolgut/da, 
aquest espai web, creat el 14 d'octubre de 1997, i dedicat a s'Albufera de Mallorca NO ES OFICIAL, es a dir, no hi participa cap institució ni entitat relacionada amb la gestió del Parc Natural de s'Albufera.  Els materials que s'hi presenten són els que s'han publicat d'ençà o abans de la creació del parc a l'any 1988 a diferents mitjans o que s'han subministrat als visitants al centre de recepció del parc, per tant són de domini públic. S'hi han incorporat també documents i informacions sobre s'Albufera emanades d'ONGs, científics, organismes i institucions. Les imatges que s'hi presenten han estat cedides desinteressadament pels seus autors però TENEN EL SEU CORRESPONENT "COPYRIGHT" 

Per a qualsevol consulta o informació en relació al Parc vos heu de dirigir a l'entitat gestora del mateix o contactar directament amb el parc natural de s'Albufera.

A partir del novembre de 2010, ja es pot visitar l'ESPAI WEB OFICIAL DEL PARC.

Llei 38/1995 de 12 de desembre sobre el dret d'accés a la informació en matèria de medi ambient (en castellà)

 


 


S'Albufera, l’ “Al-buhayra” dels àrabs, la llacuna, un oasi humit en una illa mediterrània, on l’aigua és escassa. Aquí, abunda, i fa possible la diversitat de la vida i dels paisatges.

Les pluges caigudes a la Serra de Tramuntana arriben a s’Albufera per diferents camins: els ullals per on afloren les aigües subterrànies, i els torrents de Muro i St. Miquel, per on corren les aigües superficials. Quan les pluges són molt intenses rebenten les Fonts Ufanes i l’aigua brolla també cap a s’Albufera. 

La barra litoral impedeix la sortida directa a la mar de l’aigua dolça,  que queda retinguda formant àmplies zones inundades. En alguns punts, com s’Oberta, l’aigua troba una sortida. També es produeixen filtracions en sentit invers, i l’aigua salada de la mar entra a s’Albufera.

Aquesta combinació d’aigua dolça i salobrosa és la que configura els diversos ambients de la zona humida, en funció de la salinitat, la profunditat i el tipus de terreny. 

Allà on predomina l’aigua dolça hi ha grans extensions de cesquera, canyet, bova i jonc; el salicorniar és l’ambient propi de les aigües salobroses. Als marges dels canals hi trobam un ecosistema peculiar, el bosc de ribera. A la barra arenosa que separa s’Albufera de la mar hi és present la vegetació dunar.

A cada un d’aquests ambients hi ha una flora i una fauna pròpia, que conformen el conjunt de major biodiversitat de les illes Balears, és a dir, s’Albufera és l’indret amb una major concentració d’espècies diferents, gràcies precisament a la presència d’aigua. 

Hi ha granots, serps, tortugues d’aigua, 26 espècies de peixos, 8 de rata-pinyades, una enorme diversitat d’insectes com libèl·lules, papallones, aranyes i fins 300 espècies conegudes de papallones nocturnes... Destaquen per damunt de tot, les 268 espècies d’aucells presents a s’Albufera: més de seixanta hi crien, d’altres hi descansen en el seu llarg viatge migratori, i d’altres hi romanen tot l’hivern.

Però s’Albufera no és només territori d’animals i plantes; també té una llarga història de convivència amb els humans, una història que combina les relacions harmonioses amb les actuacions més transformadores. 

Els pobles veïns obtenien de s’Albufera aliments, mitjançant la caça i la pesca; sal; pastures per al ramat; arròs; canyes, canyet i bova per a elaborar una gran varietat de productes... Aquestes activitats, compatibles amb la vida a s’Albufera, s’han alternat amb altres de més impactants, que reduïren l’extensió de la zona humida a la meitat de la superfície original.

Al segle XIX es va fer un projecte de dessecació, justificat per raons sanitàries i agrícoles, que va suposar un canvi profund en el paisatge: els camins, canals, ponts... presents encara ara, són fruit d’aquesta actuació. 

Les obres de la central tèrmica des Murterar afectaren també la zona humida.

Però les transformacions més importants arribaren amb els projectes urbanístics i turístics; a partir dels anys 60, hotels, apartaments, xalets, carrers i carreteres... ocuparen aquest indret, especialment la barra litoral i a l’extrem nord.

Per aturar la urbanització de s’Albufera, multitud de científics, entitats conservacionistes d’arreu d’Europa i el GOB demanaren la seva protecció.

Finalment, durant els anys 80, es realitzaren una sèrie d’estudis ecològics i jurídics que culminarien dia 28 de gener de 1988 amb la declaració del Parc Natural de s’Albufera, el primer parc natural de les Illes Balears.

També els organismes internacionals han reconegut la importància ecològica d’aquesta zona humida amb diverses declaracions.

Una vegada protegida, comença una nova història: la història de la conservació i la recuperació de s’Albufera.

----

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca està situat als termes de Muro i sa Pobla. Té una extensió de 1.688 hectàrees, quasi el 80% de propietat pública. La resta són finques de la perifèria del Parc. El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca és aigua, vida i cultura, un conjunt de valors que s’han preservar. Però també és molt més que això. Les zones humides són fonamentals per a la conservació de la biodiversitat de tot el planeta.  I a les nostres illes, el Parc Natural és una peça clau per avançar cap a la sostenibilitat.

Text: S'Albufera, gestió per a la Conservació - DVD (LLAUGER, A. i PERELLO, G,  - 2003) 

 PRINCIPI


 

Poques persones de les Illes no han sentit parlar mai de s'Albufera (pronunciau "sa Bufera", com hem fet sempre a Mallorca). És un espai natural quasi mític: els ocells, les anguiles, l'aigua, els canals... També es parla dels moscards, d'olors fortes i agres, d'inundacions ocasionals i violentes.

S'Albufera és la zona humida més extensa i més important de les Balears. Es tracta d'un antic llac separat de la mar per una línia de dunes, que al llarg de segles - però sobre tot en els dos darrers, per influència humana - s'ha anat reblint de sediments, fins formar una extensa planura inundable. El Parc Natural empara 1687,65 Ha., sobre tot de prat (zona humida) però també de dunes.

S'Albufera té un origen molt antic, però ha variat en extensió i característiques segons els canvis en el nivell de la mar. Encara que podem descriure formacions de prat en aquesta zona de l'Era Terciària (18 milions d'anys enrera), l'actual zona humida es va formar fa menys de 100.000 anys, amb un cordó dunar del que encara tenim testimonis en forma de turons arenosos poblats de pinar, (de sa Roca a ses Puntes). Les dunes marines actuals, de Can Picafort al Port d'Alcúdia, són més modernes, d'uns 10.000 anys d'edat.

El seu clima és mediterrani, relativament humit en relació al Pla de Mallorca: 670 l/m2 de pluges anuals, i una temperatura mitja de 16ºC. El gel i la neu són excepcionals, i els vents dominants, els del quadrant N., de poca consideració.

S'Albufera ha estat moltes coses: la devesa de caça d'una minoria privilegiada i de furtius arriscats, l'origen de les saboroses anguiles, la ruïna d'ambicioses empreses agrícoles... A una illa seca com la nostra, un paisatge de ponts i canals té un atractiu cert, irrefutable. S'Albufera es això i molt més. És una localitat única a l'illa, i els seus valors naturals, reconeguts i apreciats. Aquest reconeixement es concreta en la declaració del Parc Natural de s'Albufera, acordada pel Govern Balear el 28 de gener del 1988. Un Parc que és un patrimoni de tots els illencs, patrimoni de valors naturals, d'espècies pròpies, un dels ecosistemes més valuosos de les Balears i el que gaudeix, fins avui, de la més sòlida protecció.

El valor més assenyalat de s'Albufera són els aucells. Ja fa més de vint-i-cinc anys que els ornitòlegs proposaren la protecció d'aquesta zona humida pels seus valors avifaunístics. Així mateix, la flora i la resta de la fauna del prat són també importants, de manera que el conjunt de la fauna, la vegetació i el medi integrats en una unitat funcional. Però també resulten valuosos determinats factors humans, com la història (que mereix ben bé ser coneguda), la cultura tradicional... Afegiríem un altre valor més: la calma. A s'Albufera es manté un altre ritme, el ritme de la naturalesa. Quan el visitant passa les barreres de s'Albufera entra en un món tranquil, que exigeix deixar la pressa fora. Una visita de mitja hora, una estada curta, és endebades. s'Albufera és bella, però per mostrar els seus encants exigeix temps, i tal vegada això ja n'és un. Si el visitant no s'adapta a l'esdevenir tranquil de l'entorn, sortirà fàcilment decebut. A s'Albufera no hi trobareu els paisatges espectaculars de la muntanya, ni els grans animals del zoològic. La bellesa rara de l'orquídia, la presència (llunyana per ventura, no menys real) de l'àguila o l'agró, la música del vent dins del canyet o la tímida mirada de la tortuga són de qui vulgui dedicar l'estona a copsar-les.

Això és s'Albufera, i això és de tots els que ho vulguin apreciar. Esperam que aquesta visita virtual pugui ser útil a tots aquells que després vulguin gaudir del parc i trobin en la seva bellesa el motiu més important per a respectar-lo escrupolosament

Text: 
S'Albufera, Guia de passeig (MAYOL, J.; LLABRES, A.; AGUILO, J.A.; PERELLO, G, i MUNTANER, J. - 1991)  i tríptic del parc (BENNASSAR, P.; MAYOL, J. i PERELLÓ, G - 1998).

PRINCIPI   INICI - HOME