Home
 Història
   
Exterior del Santuari

A la segona meitat del segle XIV (1394) el bisbe de Mallorca D. Lluís de Prades, dóna testimoni que des de fa més de 30 anys vivien en aquests llocs solitaris alguns ermitans. Al cim del puig, Cura, encara avui es poden destriar unes clotades estretes i allargades, que tenen una fondària no mes gran de 2 metros. S'han arribat a trobar 11 cel.les a la part occidental (cap a ponent), i cap a llevant 10 ben segures i cinc molt dubtoses.

I ja dins el contexte didàctic-eremític, trobam a l'any 1450 al Mestre Catany en el Puig de Randa. Tres anys després hi ha testimonis de que el fam¢s lul.lista català Pere Joan Llobet és mestre de Randa. El Mestre Llobet havia obtingut un real privilegi del rei Alfons V el 26 de gener de 1449, por poder llegir a Mallorca la ciencia lul.liana. Va escollir l'edifici de Randa per impartir l'ensenyament de la seva càtedra, i hi va viure fins 1'11 de maig de 1460, data de la seva mort. El seu ensenyament i la seva fama foren tan notables que pujaren a Randa per escoltar-lo gent d'Espanya, Italia i Franqa.

El testament del noble Joan de Tagamanent (7-III-1468) recolza econòmicament un projecte de construir un convent de frares menors i un hospital per 25 pobres situat al Puig de Randa. Aquest projecte no es dugué a terme.

L'ermità venecià Fra Mario de Passa, amb el suport de la noble catalana Beatriu de Pinos, va reconstruir les edificacions del puig por tal que hi peguessin estudiar i viure-hi joves.

 

 

Exterior del Santuari