Situat a l’extrem nord-oriental de l’illa de Mallorca, a 60 km de la ciutat de Palma, el municipi d’Artà té una extensió de 140 km²  més de la meitat dels quals estan ocupats per la Serra de Artana, el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Ferrutx (519 m).

La costa artanenca, amb 25 quilometres de longitud, conserva encara el seu estat natural i ha quedat preservada de les urbanitzacions. Hi destaquen la platja i la formació dunar de Sa Canova, la plana costera de la Colònia de Sant Pere, els alts penya-segats del Cap de Ferrutx, refugi d’algunes de les espècies més rares de la flora i la fauna illenques com la “Paeonia ambessedesii”, l’àguila peixatera o el falcó pelegrí, i, finalment, tot un seguit de petites cales amb platges d’arena que van des S’Arenalet d’Albarca fins a Cala Torta.

El paisatge de les valls, on encara s’hi poden observar extensions aïllades d’alzinar, es caracteritza per petites parcel·les tancades de paret seca en que hi predominen els conreus d’ametllers, figueres i garrovers.

A la muntanya domina el conreu de l’olivera, avui gairebé abandonat, i que aprofitava els pendents gràcies a la construcció de marges de paret seca. La vegetació natural presenta grans extensions de càrritx amb la silueta dels garballons que marca la personalitat de la zona, garrigues amb abundància de mates, ullastres i clapes de pinars. Aquest paisatge de la muntanya artanenca es veu complementat pels nobles edificis de les antigues possessions, símbols indiscutibles de la importància que, temps enrere, tingueren les activitats agràries.

Al centre d’una ampla i extensa vall i al peu d’un pujol s’hi estén el poble d’Artà, dominat pel recinte emmurallat de Sant Salvador i per l’església d’estil neogòtic. A la població hi viuen uns 5.500 habitants. Hi destaca el nucli antic dominat per les residències i els casals dels antics senyors de les possessions, les grans finques del terme municipal. Altrament, el fet que el municipi no hagi rebut directament l’impacte turístic ha permès de mantenir gairebé intactes les antigues tradicions (festes com les de Sant Antoni, amb els dimonis i els foguerons; artesanies com els brodats mallorquins i l’obra de palma; menjars típics com les panades, els robiols o la sobrassada) i ha contribuït a preservar l’ambient característic de poble mediterrani, hospitalari i vital.