No record quin dia de la setmana passada, el presumpte candidat pel Partit Popular a president de les Illes Balears a les eleccions de l'any que ve i actual ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, es va reunir a Campos amb els militants del seu partit a la comarca del Migjorn. Un dels eixos del seu discurs sembla que va consistir a criticar la política lingüística de l'actual Govern, ja que, segons ell, imposa el català, mentre que el seu partit està pel bilingüisme. Com a exemple d'aquesta imposició va posar l'escola.

El que més em va sobtar d'aquest posicionament és el retrocés que en matèria de normalització lingüística sembla haver experimentat el seu partit de la nit al dia, ja que en el món educatiu el que s'està fent és aplicar el decret de mínims que ells varen aprovar quan ostentaven el poder. Ni més ni pus. Davant les demandes del sector més compromès amb la nostra llengua d'un canvi de legislació que incrementi la presència del català a l'escola fins a assolir el cent per cent, per la qual cosa ja s'han recollit dues tandes de signatures, l'Executiu autonòmic sempre s'ha reafirmat en l'estricta aplicació de la legislació existent des de l'època que el mateix Matas presidia el Govern de les Illes Balears.

Què passa? És que es desdiuen del que ells mateixos legislaren? Aquesta és una de les possibilitats, però n'hi ha d'altres. Podria ser que estiguin queixosos precisament perquè es desenvolupa amb tota normalitat el que ells aprovaren només de cara a la galeria, però sense cap intenció de dur–ho a la pràctica, com feren amb la resta de normativa lingüística, entre ella la mateixa Llei de Normalització Lingüística, que contenia aspectes molt interessants pel redreçament de la llengua catalana, però que incompliren sistemàticament durant els setze anys que varen governar i alguns dels quals es continuen incomplint. També podria ser una simple andanada de precampanya, d'aquestes que s'amollen per desferrar vots, però que hom és conscient que són demagògia pura. Aquest cas és greu, ja que significa que els assessors de campanya del Partit Popular pensen que poden treure vots creant crispació lingüística, a l'estil de Joaquín Rabasco. Potser el que intenten amb aquesta sortida de to és no perdre el seu tradicional electorat d'extrema dreta, que pensen que es pot decantar per una opció més radical com ASI. És un segment de votants petit, però tal vegada pot ser decisiu en unes eleccions tan ajustades com es preveu. Tanmateix, si aquest és el cas, és probable que no els surti bé la jugada, ja que, si bé aquest tipus de posicionament pot fer minvar la fuga de vots més extremistes, també en pot fer perdre entre els mallorquins de dretes que estimen la seva llengua.

Sigui quin sigui el motiu d'aquest estirabot, el que és clar és que es pretén guanyar vots creant animadversió entre els castellanoparlants i els catalanoparlants, i això no pot dur res de bo. Dividir la societat i estimular una guerra lingüística no farà més que crear enfrontaments allà on no n'hi ha i el perjudicat de tot això serà, com sempre, el català. Si critiquen el que possiblement és l'únic sector on el català, per poc, predomina sobre el castellà, per què no fan el mateix en tots aquells, la majoria, on s'imposa el castellà de forma pràcticament absoluta? O no estan a favor del bilingüisme més absolut?

Jaume Lladó. Professor.