Faig aquest escrit com a comentari de tota la conflictivitat que hi ha darrerament amb els estudis de magisteri i la disminució de crèdits de català. N'estic fart de veure com la llengua del meu país, de ma mare, dels meus padrins, és trepitjada pels intel·lectuals a sou del departament de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears. N'estic fart de veure calçons compixats, d'aquest departament, d'aquest govern... N'hi ha que volem una altra resposta, no volem CIL, ni volem una disminució de crèdits de català de qui ensenyaran a parlar els nostres fills. El català ha de ser la llengua nacional, la referent, la que per defecte surti a tots els àmbits. Vius i ungles amb el departament de filologia catalana. Fuerza Nueva és a punt d'entrar a la seva direcció. DOLÇament ja fa estona es nota la seva presència. Més d'un m'entendrà. Com a filòleg, i sense por de represàlies perquè ja he acabat la carrera, dic que em fa oi el que reflecteix el departament de filologia catalana. Si només voleu folklorisme, rondalles, contes, renaixences... vull dir-vos que estau acabant amb la utilitat de la nostra llengua, una utilitat que només serà així si es fa una cosa present, no del segle XIV, XV...