Arran de la polèmica desencadenada per la supressió de l'obligatorietat de cursar l'assignatura de sociolingüística en el nou pla d'estudis de magisteri, al marge de les lluites intestines de caràcter acadèmic i els aspectes personals i políticis de la qüestió, podem considerar un bon punt de partida argumentar la idea que els mestres han d'ésser bons pedagogs i bons comunicadors i que, per això, han de tenir coneixement de causa, han de saber què ensenyen i per què ho ensenyen.

El català és una matèria important i imprescindible per a la comunicació i transmissió de la nostra cultura, de fet és un dels trets d'identitat de la nostra comunitat.

Per tant, és mal d'entendre que a la reforma del pla d'estudis es disminueixin hores de la sociolingüística i que a més se'n faci una assignatura optativa. És seccionar un projecte en lloc de tractar-lo de manera global: la sociolingüística ens dóna una visió de conjunt de l'estat de la llengua i ens aporta arguments per a prendre consciència del perquè cal aprendre català.

Certament es pot mostrar gramàtica, escriure, llegir i parlar en català perquè és obligatori fer-ho, d'una manera mecànica, sense tenir coneixement de causa, sense saber per què és important aprendre català. Però amb un tret d'identitat que defineix la nostra comunitat no s'hi pot jugar. Als mestres ens cal tenir un coneixement global de la nostra realitat lingüística i una visió general de l'estat de la llengua. Només així es podrà transmetre i comunicar en català (gramàtica...) de manera conscient, i serà qusta consciència de la realitat de la llengua, la que la farà avançar.

Quan es comunica amb coneixement, es comunica millor i es tenen arguments ferms per defensar en qualsevol àmbit el català.