He anat seguint les informacions i els articles d'opinió que han anat apareixent al Diari de Balears sobre la retallada dels crèdits de català a Magisteri. D'aquest tema n'ha parlat molta de gent, alguns de prou implicats en les negociacions i excel·lents coneixedors de tot l'entramat de legislació universitària que s'ha invocat per justificar el resultat al qual s'ha arribat i, per tant, molt més documentats que jo. Tanmateix tota aquesta literatura que s'ha generat no m'ha bastat per aclarir alguns dubtes que m'he plantejat, ja que no he vist que ningú els tractàs.

Si no ho he entès malament s'han hagut d'eliminar hores de llengua i literatura catalana pel fet que la legislació actual estableix un màxim de crèdits per a una diplomatura, i els estudis de magisteri de la UIB els superaven. El perquè el retall s'ha produït únicament a les àrees de català no m'ha quedat clar, ja que s'hi han donat distintes explicacions, molt contradictòries entre elles que no han permès que el lector profà en la matèria pugui esbrinar-ne quines són les vertaderes i quines les falses.

Per evitar que els futurs mestres no estiguin prou preparats en català la universitat i la Conselleria d'Educació han acordat que els crèdits que s'han suprimit seran obligatoris per a tots els qui vulguin exercir la docència a les Illes Balears. No he entès, emperò, si aquesta obligatorietat serà només per als qui es presentin a oposicions a l'educació pública, o si també afectarà els qui optin a una interinitat o vulguin treballar a un centre concertat o privat. És legalment possible exigir-los també en aquests casos? A més a més, com que aquestes matèries aniran deslligades del títol oficial, hi ha cap garantia que si en un moment determinat les competències en educació recauen en unes altres forces polítiques, no s'elimini aquesta exigència? Cal recordar que quan Eduardo Zaplana va assolir el poder al País Valencià, tot d'una va tornar enrera la convalidació de les titulacions oficials de català de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears amb la pròpia de llengua valenciana.

Davant aquests emperons se m'ha ocorregut que potser sigui el moment de recuperar una de les velles reivindicacions del sindicalisme educatiu més progressista, la de la implantació del cos únic. De bades hi pens i no se m'ocorre cap raó per pensar que s'hagin de menester qualificacions distintes per treballar amb alumnes d'edats diferents. En aquests moments, per atendre l'etapa de zero a tres anys, una etapa decisiva per al desenvolupament motriu, sensorial i emocional dels infants, no importa ni tan sols tenir el títol de mestre, per educar nins i nines de tres a onze anys s'ha de ser diplomat i per ensenyar adolescents de fins a devuit anys, cal ser llicenciat, excepte en el cas de la formació professional, en què basta ser mestre de taller.

La igualació de tots els estudis que permeten fer feina al món de l'ensenyament a carreres de quatre anys permetria, per una part, evitar greuges comparatius de condicions laborals entre companys de la mateixa professió i, per l'altra, poder augmentar la qualificació dels mestres, els educadors de primer cicle d'educació infantil i els mestres de taller, la qual cosa inevitablement hauria de repercutir en una millora de la formació dels seus futurs alumnes. I el fet d'afegir un any més als estudis de magisteri possibilitaria la incorporació dels crèdits de català que ara s'han eliminat, a més a més d'altres de diferents departaments encaminats a augmentar el nivell de qualificació professional de les futures generacions de mestres.

Jaume Lladó. Professor.