Segons el meu parer, en el discurs sobre la immigració tothom ha pixat fora de test. Ho he dit moltes vegades: Mallorca no és Suècia, però argumentam com si fóssim suecs. Les afirmacions de la presidenta Munar podien ser fetes per qualsevol polític suec i serien pertinents. Igualment, les crítiques que ha desfermat en les sensibilitats pròximes a l'universalisme proletari també es podrien trasplantar a Suècia, sense canviar cap concepte. No parl de bades: Suècia, amb un passat agrari i de penúries semblant al nostre, ha estat un país d'emigrants, com és fàcil comprovar amb els molts llinatges suecs que hi ha a totes aquelles que foren les seves terres de promissió i, per això, els arguments més sòlids que s'han exhibit aquí (que els immigrants duen el tifus i que és immoral tancar les portes als desesperats) podrien ser també centrals en el mateix debat allà. Molt més fines i pertinents em semblaren, en el seu moment, les consideracions d'Heribert Barrera: sense disposar dels recursos que dóna la sobirania, els immigrants són un perill per a Catalunya. Bé, és evident que això no es pot dir, en cap sentit, a Suècia. Suècia és sobirana, i això fa que els immigrants no siguin un perill per a la seva identitat. Si fóssim sobirans, per exemple, podríem destinar tants de milions com fos necessari a acollir dignament els immigrants i posar al seu servei una tropa immensa de mediadors culturals, amb professors poliglotes per als menors i escoles preparades per acceptar-los. Si fóssim suecs també tindríem l'avantatge de tenir immigrants normals, és a dir, gent que fuig de la misèria i mira de refer aquí la seva vida i trobar un futur per a ells i les seves famílies. Però, com que nosaltres no som suecs, a més dels immigrants normals (que també n'arriben), hem de suportar la visita prescindible dels hereus d'aquella raça de conqueridors que, això de conquerir, encara ho tenen per mà. Han vengut aquí igual que Cortés arribà a Mèxic. Vegeu què ha escrit un d'ells, molt representatiu perquè té centenars dels seus vots: «L'actual polèmica sobre les immigracions, com la imposició de la llengua no nadiua, torna a posar-se sobre la taula. És un assumpte conegut de fa dècades, però ara la minoria ja és majoria. A veure si d'una vegada per totes l'emergent població d'origen peninsular posa les coses al seu lloc». Això ha declarat el gloriós conqueridor Joaquín Rabasco. Ell sí que ho sabia, quan va desembarcar en mala hora, que no arribava a Suècia. Allà seria igualment un immigrant, però no gosaria piular. En canvi aquí els peninsulars, segons aquest senyor, vénen a posar-nos les coses al seu lloc. Va bé saber-ho. I les ànimes càndides que defensen la immigració sense limitacions no han contestat aquestes declaracions. Ja els deu anar bé que ens posin a puesto. També és bo saber-ho. En canvi, això sí, la nostra presidenta s'ha espantat de la duresa del seu propi discurs i ha dit que no es referia als peninsulars ni als argentins. És a dir, que els Rabascos no li fan nosa. No ha estat gaire encertada, la presidenta: dels immigrants no n'hem de mirar el lloc d'origen, sinó les intencions. Si la cosa va així, la Diada no recordarà el rei Jaume II, sinó Jaume I, però no el rei, sinó el vaixell. Talment el Mayflower.

Joan Mir. Professor de la UIB.